Escaldes-Engordany
L’Executiu va pagar més de mig milió d’euros el 2015 en primes irregulars
El Govern justifica la situació dient que encara està estudiant la reforma de la Llei de la Funció Pública
el Govern va pagar complements i retribucions per als quals «no consta una regulació normativa que els empari» per un valor de 564.010 euros. Així ho constata l’informe del Tribunal de Comptes referent a l’exercici 2015 que exposa que «de la revisió efectuada, s’ha observat que s’han retribuït a persones al servei de Govern conceptes en relació als quals no consta cap regulació normativa que els empari, per la qual cosa no es pot determinar la raonabilitat dels imports abonats».
Concretament, les primes no justificades fan referència a «guàrdies forenses» per un import de 35.806 euros, a «indemnitzacions preufetàries» –retribucions al personal de l’àmbit judicial– per un total de 230.978 euros, «prima secció canina i «especificitat policia» que ascendeixen a 48.411 euros i 6.910 euros respectivament, «permanència Pas educació», «activitats hivern Pas» i «Pas Bombers» per 237.392 euros i «prima catex», retribuïda als bombers pel maneig de cables transportadors d’explosius per 4.513 euros.
Com s’observa, molts d’aquests complements econòmics s’atribueixen als cossos especials. En les al·legacions fetes per l’Executiu, s’argumenta que els canvis relatius a aquestes primes vindran amb la reforma de la Llei de la Funció Pública, que fa anys que es vol modificar. «El Govern està estudiant la regulació de les compensacions que són específiques dels cossos especials i que perceben per altres circumstàncies que les fixades al Reglament de sistemes de compensació. Aquest estudi entraria dins del marc de la reforma de la Llei de la funció pública», justifiquen.
Superació de les hores extres / D’altra banda, l’organisme encarregat de fiscalitzar els comptes també posa en relleu que hi havia fins a 45 treballadors que van excedir el nombre d’hores extres previstes pel Reglament de sistemes de compensació, un fet que podria ser «indicador de debilitats i ineficiències organitzatives. Així, s’ha observat com, en general, l’autorització i la justificació d’aquestes hores extraordinàries és posterior a la seva execució».
El màxim d’hores extraordinàries permeses en un any és de 120 i, segons l’informe, fins a set treballadors en van fer entre 200 i 300, 13 van fer-ne entre 150 i 200, i fins a 25 entre 120 i 150. Aquests límits, manifesta el Tribunal, «no es poden excedir excepte en casos puntuals, degudament justificats, després de l’informe del Director del departament o del secretari d’Estat i amb l’aprovació de la Secretaria d’Estat de Funció Pública».
L’organisme matisa també que en general l’autorització i la justificació d’aquestes hores extraordinàries es fa posteriorment a la seva execució.
Pel que fa al personal de caràcter eventual, destaca també que tres persones superen els límits que marca la llei, «incomplint el nombre màxim d’hores extres a nivell mensual (50 hores)» establertes al Codi de relacions laborals.
Contractes eventuals molt llargs / Pel que fa a la contractació pública, l’òrgan fiscalitzador ha detectat «l’existència de personal eventual el qual, atenent a la seva durada o la funció que desenvolupen, la seva contractació podria contravenir» la llei.
Així mateix, el Tribunal de Comptes també observa «contractacions d’eventuals per a places que han de ser cobertes mitjançant un procediment selectiu que han superat els màxims permesos per supòsits d’aquesta naturalesa». Amb més detall, s’indica que hi ha un total de 53 contractes que superen el termini de nou mesos previstos a la Llei de la Funció Pública. De la mateixa manera, l’òrgan afegeix que també hi ha personal eventual que supera els períodes esmentats a través de «contractes successius».
Concretament, les primes no justificades fan referència a «guàrdies forenses» per un import de 35.806 euros, a «indemnitzacions preufetàries» –retribucions al personal de l’àmbit judicial– per un total de 230.978 euros, «prima secció canina i «especificitat policia» que ascendeixen a 48.411 euros i 6.910 euros respectivament, «permanència Pas educació», «activitats hivern Pas» i «Pas Bombers» per 237.392 euros i «prima catex», retribuïda als bombers pel maneig de cables transportadors d’explosius per 4.513 euros.
Com s’observa, molts d’aquests complements econòmics s’atribueixen als cossos especials. En les al·legacions fetes per l’Executiu, s’argumenta que els canvis relatius a aquestes primes vindran amb la reforma de la Llei de la Funció Pública, que fa anys que es vol modificar. «El Govern està estudiant la regulació de les compensacions que són específiques dels cossos especials i que perceben per altres circumstàncies que les fixades al Reglament de sistemes de compensació. Aquest estudi entraria dins del marc de la reforma de la Llei de la funció pública», justifiquen.
Superació de les hores extres / D’altra banda, l’organisme encarregat de fiscalitzar els comptes també posa en relleu que hi havia fins a 45 treballadors que van excedir el nombre d’hores extres previstes pel Reglament de sistemes de compensació, un fet que podria ser «indicador de debilitats i ineficiències organitzatives. Així, s’ha observat com, en general, l’autorització i la justificació d’aquestes hores extraordinàries és posterior a la seva execució».
El màxim d’hores extraordinàries permeses en un any és de 120 i, segons l’informe, fins a set treballadors en van fer entre 200 i 300, 13 van fer-ne entre 150 i 200, i fins a 25 entre 120 i 150. Aquests límits, manifesta el Tribunal, «no es poden excedir excepte en casos puntuals, degudament justificats, després de l’informe del Director del departament o del secretari d’Estat i amb l’aprovació de la Secretaria d’Estat de Funció Pública».
L’organisme matisa també que en general l’autorització i la justificació d’aquestes hores extraordinàries es fa posteriorment a la seva execució.
Pel que fa al personal de caràcter eventual, destaca també que tres persones superen els límits que marca la llei, «incomplint el nombre màxim d’hores extres a nivell mensual (50 hores)» establertes al Codi de relacions laborals.
Contractes eventuals molt llargs / Pel que fa a la contractació pública, l’òrgan fiscalitzador ha detectat «l’existència de personal eventual el qual, atenent a la seva durada o la funció que desenvolupen, la seva contractació podria contravenir» la llei.
Així mateix, el Tribunal de Comptes també observa «contractacions d’eventuals per a places que han de ser cobertes mitjançant un procediment selectiu que han superat els màxims permesos per supòsits d’aquesta naturalesa». Amb més detall, s’indica que hi ha un total de 53 contractes que superen el termini de nou mesos previstos a la Llei de la Funció Pública. De la mateixa manera, l’òrgan afegeix que també hi ha personal eventual que supera els períodes esmentats a través de «contractes successius».