Comentaris com «a mi m’agrada el mateix grup de música que tu» o «també jugo a futbol» són alguns dels que utilitzen els adults per atreure joves a través de les xarxes socials i guanyar-se la seva confiança. Després, però, cada cop la cosa va a més i en un moment donat els hi demanen una fotografia íntima o amb una posició compromesa. A partir d’aquí, comença el veritable calvari per al jove, relaten les psicòlogues Bibiana Sans i Sara Garcia, de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. 
 

Aquest fenomen es coneix amb el nom de grooming i consisteix que els adults enganyen els menors per aconseguir fotografies íntimes seves. Tot i que no es pot quantificar el nombre de casos que existeixen a Andorra, tant Sans com Garcia comenten que han hagut de tractar pacients víctimes d’aquest delicte. Garcia explica que el darrer cas que va atendre és el d’una noia que tenia Instagram i la van contactar a través del xat privat d’aquesta xarxa social. 

El problema d’aquestes situacions és que l’assetjador contacta amb la víctima a través d’Internet i pot estar en qualsevol part del món. Aquests adults utilitzen la informació de les xarxes socials dels joves per apropar-se a ells i guanyar-se la seva confiança. 

El problema principal és que això és un delicte i, per tant, qui ho ha de denunciar és l’afectat. Ara bé, el menor es troba que té por d’explicar-ho perquè és víctima d’amenaces. Precisament, per perpetrar aquestes amenaces, l’assetjador també utilitza la informació que ha habilitat a les xarxes socials com la seva adreça o l’escola on estudia. Per això, les dues especialistes recomanen que els pares estiguin alerta amb la informació que posen els fills a les xarxes socials. 

Aquests joves, a més, requereixen un tractament psicològic. «El primer que senten és vergonya perquè han estat enganyats», assegura Garcia, que hi afegeix que es pregunten com han pogut caure en la trampa. 

Però aquests no són els únics casos que s’han trobat les psicòlogues de menors en què s’ha vulnerat la intimitat a través de les xarxes socials. Un altre fenomen que també s’ha donat al Principat és el conegut com el sexting, en el qual un jove dona amb el seu consentiment una fotografia íntima a un altre. En aquest cas, normalment, ho fan perquè són la seva parella, però a vegades aquesta imatge acaba en una xarxa social. «Són adolescents impulsius, no pensen en les conseqüències i pengen el contingut a la xarxa o se’l donen a la seva parella», matisa García. «El problema», diu, «és que no s’adonen que això queda per sempre a Internet i, un cop s’ha publicat, és pràcticament impossible esborrar-ho». 
 

Una altra modalitat d’assetjament que han tractat Sans i Garcia és el ciberbullying. Normalment, aquest comença amb casos d’abusos dins del centre educatiu, però després continuen a través de les xarxes socials on pengen fotografies o vídeos que poden ser ofensius per la víctima o li envien missatges amenaçadors per Whattsapp. «Abans sonava la campana a les cinc de la tarda i no tornaven a ser assetjats fins a l’endemà. Ara això no es para, es manté a casa via totes les xarxes i durant 24 hores», expressa Garcia. 

Com detectar els casos? / Sans alerta que no hi ha perfil de les víctimes i que pot afectar a qualsevol adolescent, independentment del sexe, edat o classe social. Sans assenyala que els pares han d’estar alerta per veure si els seus fills són víctimes d’alguna situació d’assetjament. Alguns dels símptomes poden ser que els menors tinguin un comportament estrany, estan irritables, no volen sortir de casa, s’aïllen, canvien els hàbits alimentaris o fan comentaris estranys.

Les víctimes d’assetjament s’han de fer un tractament específic perquè han viscut situacions complicades. Per evitar aquestes situacions, les psicòlogues expliquen que és primordial el treball a tres bandes: professors, els pares i els alumnes. «El mal ús de les xarxes socials els hi porta molts problemes als menors i els familiars n’han de ser conscients», va dir Sans, que va agregar que els pares els han d’educar i guiar sobre com han d’utilitzar-les.