PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Sant Julià rebrà més diners de les transferències comunals per sobrepassar el límit d’endeutament

L’Executiu inclou la superació de la despesa permesa com a criteri de solidaritat i particularitats comunals

Per LÍDIA RAVENTÓS / JOAN RAMON BAIGES

La darrera simulació de repartiment de les transferències comunals elaborada per l’Executiu.
La darrera simulació de repartiment de les transferències comunals elaborada per l’Executiu. | EL PERIÒDIC
El darrer document amb el qual treballa el Govern per establir el repartiment de les transferències comunals indica que el Comú de Sant Julià de Lòria tindrà un punt addicional que li atorgarà més diners per haver superat el límit d’endeutament el 2015. El text, al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, determina que es tracta d’una disposició «transitòria» que tindrà efecte en la distribució dels dos primers anys, és a dir 2018 i 2019. Concretament, l’excepció s’inclou sota el concepte «solidaritat i particularitats comunals», un dels tres aspectes que té en compte el Fons de Redistribució Sostenible (FRS) per repartir el 20% (11 milions d’euros) dels 55 milions totals a distribuir entre les set parròquies. Els altres dos conceptes són «política d’inversió sostenible» i «compromisos adquirits».

Així, segons els criteris de l’Executiu dins de la partida de «solidaritat i particularitats comunals» cal incloure un «nou paràmetre pel qual s’atorga un punt al Comú de Sant Julià de Lòria, en atenció al nivell d’endeutament determinat per l’informe del Tribunal de Comptes respecte l’exercici 2015», tot afegint que es tracta d’un avantatge «exclusivament per als exercicis 2018 i 2019». També sota la mateixa partida se li concedeix un altre punt «en atenció que és la parròquia amb un major nombre de quilòmetres de carreteres secundàries».

D’altra banda, l’Executiu també remarca que el Comú de la Massana tindria un punt més en «atenció que el pressupost de la societat pública comunal Estacions de Muntanya Arinsal-Pal, SAU, és superior al pressupost del comú». Així mateix, Encamp tindria un punt i mig més respecte a les altres parròquies «atesa la duplicitat de serveis que comporta que en el seu territori es troben radicats dos nuclis amb població de més de 2.000 habitants i que alhora estan separats per una distància superior a 15 quilòmetres».

En canvi, en les particularitats comunals no s’inclou cap menció a la capitalitat, reclamada en diverses ocasions per la cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol.

176.000 euros més els dos primers anys / De fet, la simulació de l’Executiu de repartiment dels 55 milions pressupostats per a transferències comunals atorga la quantitat més alta de l’FRS a Sant Julià de Lòria amb un total de més de dos milions d’euros els primers dos anys. Amb la suma de l’FRS (20%) i del repartiment base (80%), la parròquia laurediana rebria gairebé 176.000 euros més del que rep actualment, arribant quasi als 7,5 milions davant dels 7,3 que rep ara. A partir del tercer any, però, quan l’excepció de tenir un punt per superar el límit d’endeutament i de tenir més carreteres secundàries no s’apliqui, Sant Julià rebria gairebé 300.000 euros menys de que disposa ara, poc menys de set milions.

D’altra banda, amb aquests criteris disminuirien els ingressos de la Massana (-15.000 euros) i d’Escaldes-Engordany (-97.000) els dos primers anys i d’Ordino (-66.000), la Massana (-123.000) i Sant Julià de Lòria (-300.000)a partir del 2020.

El procediment / En la darrera versió del document presentat per Govern, datat a 9 de juny, també s’especifica quin procediment se seguirà per atorgar els imports corresponents a cada parròquia i quins passos podran fer els comuns en cas de no estar d’acord amb els càlculs efectuats per l’Executiu.

Així, el Govern recopilarà les dades del Departament d’Estadística per a la determinació dels paràmetres de càlculs i el Ministeri de Finances elaborarà un informe durant el segon trimestre de cada exercici en el qual s’inclourà la liquidació per al repartiment entre parròquies. El pagament es repartirà en quatre parts a realitzar a l’inici de cadascun dels trimestres.

En cas que els comuns no estiguin d’acord amb les quantitats que se’ls transfereixi podran impugnar la liquidació en el termini d’un mes a comptar de la notificació del ministeri. Un cop interposada, el Govern en donarà trasllat a la resta de comuns que es podran constituir igualment com a parts en el procediment i també podran formular al·legacions en el termini d’un mes.

El Govern disposarà d’un termini de dos mesos per resoldre la impugnació, que s’entendrà desestimada «si en el termini de tres mesos a comptar de la data de la impugnació, el Govern no ha emès una resolució expressa». Contra les resolucions de l’Executiu a la impugnació, qualsevol comú podrà «interposar en el termini d’un mes demanda jurisdiccional».

En cap cas, una impugnació podrà suposar la suspensió del pagament de les transferències. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT