PUBLICITAT

Andorra la Vella

Un retrat de l’època medieval a través d’Ordino

Albert Pujal explica en un llibre com els llinatges de la parròquia van influenciar a tot el país

Per Núria Segura Insa

Albert Pujal durant la presentació del llibre a la llibreria la Puça, ahir.
Albert Pujal durant la presentació del llibre a la llibreria la Puça, ahir. | MARICEL BLANCH
Un viatge per la configuració dels principals llinatges ordinencs serveix per retratar l’essència de l’Andorra medieval. Això és el que fa l’estudiós Albert Pujal en el seu darrer llibre, Ordino segle XVI. La vida a Andorra a l’Edat Mitjana. «Quan estudies aquestes coses et dones compte del seu estil de vida, la relació que tenen entre elles i amb altres famílies d’Andorra», va explicar ahir Pujal. En concret, en l’obra es parla del llinatge de 48 cases ordinenques que sorgeixen al segle XII i arriben fins al XVII, que és quan s’inicien els registres sacramentals. Tot això és un procés. Les persones donen nom a la casa i quan es comencen a registrar, llavors sorgeixen els cognoms, va relatar Pujal durant la presentació del llibre.
 
L’escriptor també va explicar que no es va elegir Ordino per casualitat. Aquesta parròquia, juntament amb Canillo, eren capdavanteres al país gràcies a la pastura, ja que tenien la potestat de dur a terme aquesta activitat a França, però també al Pallars i a la Cerdanya. Això és el que va portar a la constitució dels grans llinatges ordinencs com Rossell, Pal o Areny, que van ser els més destacats. Això també es deu al fet que aquestes tres famílies encara van fer un pas més enllà. «Inicien una activitat de l’home modern, comercial, industrial i d’acumulació de patrimoni. Sabien llegir i escriure, que també és molt important», va assenyalar Pujal. Això va portar que donessin peu a la industrialització de la llana o de les mines de ferro. La primera activitat  es va produir a Escaldes-Engordany, mentre que la segona a la muntanya de la Serrera, que trenca entre Ordino i Canillo. La primera casa a potenciar aquest home nou va ser Pal, però va fracassar i va fer fallida. Per això, els Areny es  van quedar tot el seu patrimoni.

Una de les coses més destacables, segons Pujal, és que en aquesta època hi havia una completa igualtat entre home i dona, segons destaquen els documents del moment. Aquestes, igual que ells, tenien, entre d’altres, el dret de pastura i de patrimoni, és a dir, d’heretar les riqueses familiars. Això, però, va acabar amb el Concili de Trent (1545). «És una involució enorme de drets individuals», va dir l’escriptor.

El llibre també inclou un «galàctic» arbre genealògic de les famílies, però també dels amants. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT