• Si el PRA acaba sent una federació, els centristes es veurien abocats a consolidar Nou Centre o a integrar-se als comitès parroquials liberals

Cada cop és més probable que el Partit Reformista d'Andorra no s'acabi consolidant com a partit. Davant d'aquesta hipòtesi cada vegada més factible, la primera pregunta que s'obre és evident: els liberals es quedaran al PLA, però ¿què faran els centristes? D'entrada sembla que només tenen dues opcions: o culminen el procés de constitució de Nou Centre, aturat el març de l'any passat amb el naixement de CR, o bé s'integren als comitès del PLA o a altres grups parroquials de l'òrbita liberal.

Però en aquest escenari hi ha un debat més de fons: el de la convivència de les dues ànimes existents al si de CR. L'aliança de liberals i centristes forjada a contrarellotge abans de les eleccions i que va obtenir una dolça derrota d'11 consellers s'ha anat deteriorant, especialment des de principi d'any. La bicefàlia entre Joan Gabriel i Ladislau Baró va passar per una crisi important al febrer, quan el primer va brindar el seu suport al cap de Govern, Jaume Bartumeu, en la negociació del Pressupost. La negativa de Baró i de la majoria del grup parlamentari a acceptar aquell full de ruta va marcar un distanciament entre els dos líders. Amb tot, les dues parts coincideixen a remarcar que si d'alguna cosa estan mitjanament satisfetes és del funcionament del grup al Consell.

En les darreres setmanes, però, no ha estat Baró la cara visible de les desavinences centristes amb Gabriel, sinó el número dos de Nou Centre, Gilbert Saboya, un dels més entusiasmes impulsors del nou Partit Reformista. El centrista nega haver-se distanciat de Gabriel, però són nombrosos els liberals que desconfien dels moviments de Saboya. "En Gilbert hauria pogut ser secretari general, si no hagués volgut córrer tant...", comentava aquesta setmana un destacat membre del PLA.

La crítica que nombrosos liberals fan a la gestió de Saboya és que en el procés de constitució del PRA "no s'ha comptat prou amb els comitès parroquials". Si a això hi afegim les reticències que la recerca d'un líder per al PRA està suscitant entre els liberals, el desencant era previsible. Entre els membres del PLA s'ha anat estenent la idea que Baró i Saboya han tingut "massa pressa per buscar un líder" i que han volgut jubilar abans d'hora a Gabriel. Els contactes dels centristes amb Antoni Martí, Xavier Jordana o Enric Casadevall han enrarit l'ambient entre els liberals.

El cas del cònsol de Canillo és especialment significatiu. Casadevall, que fa temps es va mostrar disconforme amb la deriva massa conservadora del PLA, és mal vist per part dels liberals de la seva i d'altres parròquies per haver-se acostat massa als centristes. Ara bé, per ara no hi ha entre les files liberals cap més nom susceptible de substituir Gabriel com a líder dels reformistes.