ANDORRA LA VELLA
Els moviments de polítics entre partits, un dels motius de l’abstenció
El perfil de l’andorrà que no va a votar és un home, de menys de 40 anys, amb una ocupació secundària
Els moviments de polítics entre partits, juntament amb l’efecte de la crisi econòmica, la influència dels casos de corrupció especialment a Espanya, la visió que els polítics busquen avantatges personals i la poca participació del vot per correu són els principals motius del creixement de l’abstenció electoral al país, segons el darrer treball realitzat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES). De fet, el centre ja va presentar l’any passat, en el marc del Dia internacional de la democràcia, les conclusions quantitatives de l’estudi i ahir es va completar amb les conclusions de caire qualitatiu, que s’han obtingut després de realitzar 28 entrevistes en profunditat i 808 enquestes polítiques.
La preocupació per l’alta abstenció al Principat comença el 2007 quan la participació passa del 80% aquell any al 65,6% de les eleccions generals del 2015 i el 60,8% en les comunals del mateix any. La data d’inici fa pensar, tal com va explicar ahir el director del CRES, Joan Micó, que la causa d’aquesta davallada és, sobretot, «la crisi econòmica barrejada amb canvis del sistema de partits molt grans».
També cabria pensar que l’increment es deu a l’augment de població. L’estudi, però, determina que no hi ha una correlació entre l’augment de l’abstenció i l’increment del nombre d’electors durant aquest període de temps. Tampoc conclou que el motiu sigui el sentiment de pertinença al país, ja que no hi ha una variació significava entre la gent nascuda al país i els que han obtingut més tard la nacionalitat.
El perfil / Segons les dades recollides en l’estudi, el perfil de l’andorrà que s’absté és un home, de menys de 40 anys, que té una ocupació secundària, entenent aquest concepte com a aquelles professions amb pitjors condicions laborals, especialment persones amb horaris de caps de setmana i que creuen que no han tingut les mateixes oportunitats.
Concretament, el treball apunta que la diferència entre homes i dones no és significativa, tot i que el sexe femení acostuma a participar més que el masculí. Sí que es veuen diferències significatives depenent de l’edat dels participants. En aquest sentit, les dades corroboren que els joves són els que més s’abstenen, malgrat que no és el col·lectiu que ha perdut més participació en aquests darrers anys. Així, el grup que té un descens més gran en aquest període és el comprès entre els 26 i els 35 anys. A partir dels 85 anys també baixa la participació, entenent que és per problemes de mobilitat, per viure en segones residències o, fins i tot, perquè hi ha censos que no s’han actualitzat correctament.
Pel que fa a les diferents parròquies, en general, els territoris amb més electors tenen més proporció d’abstencionistes, sense que hi hagi una vinculació directa amb el número de partits que es presenten (amb l’excepció de eleccions amb una sola llista parroquial). L’estudi també posa de relleu que a les eleccions que els electors perceben que hi ha més competitivitat, el votant té més consciència del valor del seu vot i hi ha més participació.
Micó també va afegir que hi ha diversos tipus d’abstensionistes, des del tècnic (malaltia, distància,...), passant per l’actiu (interès per la política però descontent amb el sistema) i el passiu (no li interessa la política).
El vot per correu / Especialment en el cas dels joves, tot i que pot afectar a totes les edats, Micó va exposar que la globalització i la crisi econòmica han propiciat que cada vegada hi hagi més andorrans a l’exterior. «Ser resident o no a Andorra condiciona molt la participació», va afirmar tot remarcant la importància d’incentivar i promoure el vot per correu. Concretament, el director del CRES va manifestar que en les darreres eleccions només va votar un 9% de les persones que viuen fora d’Andorra, el que representa un 4% de l’abstenció total. A més, va indicar que la xifra és força més elevada però que no es coneix perquè la gent no informa que ha marxat.
Compromís del consell general / La subsíndica general, Mònica Bonell, va assegurar ahir que faran arribar els resultats de l’estudi als partits polítics amb l’objectiu de millorar de cara a les pròximes eleccions i incrementar la participació electoral. «Farem arribar l’estudi als partits polítics perquè les pròximes eleccions intentem millorar allò que no fem prou bé», va afirmar.
La preocupació per l’alta abstenció al Principat comença el 2007 quan la participació passa del 80% aquell any al 65,6% de les eleccions generals del 2015 i el 60,8% en les comunals del mateix any. La data d’inici fa pensar, tal com va explicar ahir el director del CRES, Joan Micó, que la causa d’aquesta davallada és, sobretot, «la crisi econòmica barrejada amb canvis del sistema de partits molt grans».
També cabria pensar que l’increment es deu a l’augment de població. L’estudi, però, determina que no hi ha una correlació entre l’augment de l’abstenció i l’increment del nombre d’electors durant aquest període de temps. Tampoc conclou que el motiu sigui el sentiment de pertinença al país, ja que no hi ha una variació significava entre la gent nascuda al país i els que han obtingut més tard la nacionalitat.
El perfil / Segons les dades recollides en l’estudi, el perfil de l’andorrà que s’absté és un home, de menys de 40 anys, que té una ocupació secundària, entenent aquest concepte com a aquelles professions amb pitjors condicions laborals, especialment persones amb horaris de caps de setmana i que creuen que no han tingut les mateixes oportunitats.
Concretament, el treball apunta que la diferència entre homes i dones no és significativa, tot i que el sexe femení acostuma a participar més que el masculí. Sí que es veuen diferències significatives depenent de l’edat dels participants. En aquest sentit, les dades corroboren que els joves són els que més s’abstenen, malgrat que no és el col·lectiu que ha perdut més participació en aquests darrers anys. Així, el grup que té un descens més gran en aquest període és el comprès entre els 26 i els 35 anys. A partir dels 85 anys també baixa la participació, entenent que és per problemes de mobilitat, per viure en segones residències o, fins i tot, perquè hi ha censos que no s’han actualitzat correctament.
Pel que fa a les diferents parròquies, en general, els territoris amb més electors tenen més proporció d’abstencionistes, sense que hi hagi una vinculació directa amb el número de partits que es presenten (amb l’excepció de eleccions amb una sola llista parroquial). L’estudi també posa de relleu que a les eleccions que els electors perceben que hi ha més competitivitat, el votant té més consciència del valor del seu vot i hi ha més participació.
Micó també va afegir que hi ha diversos tipus d’abstensionistes, des del tècnic (malaltia, distància,...), passant per l’actiu (interès per la política però descontent amb el sistema) i el passiu (no li interessa la política).
El vot per correu / Especialment en el cas dels joves, tot i que pot afectar a totes les edats, Micó va exposar que la globalització i la crisi econòmica han propiciat que cada vegada hi hagi més andorrans a l’exterior. «Ser resident o no a Andorra condiciona molt la participació», va afirmar tot remarcant la importància d’incentivar i promoure el vot per correu. Concretament, el director del CRES va manifestar que en les darreres eleccions només va votar un 9% de les persones que viuen fora d’Andorra, el que representa un 4% de l’abstenció total. A més, va indicar que la xifra és força més elevada però que no es coneix perquè la gent no informa que ha marxat.
Compromís del consell general / La subsíndica general, Mònica Bonell, va assegurar ahir que faran arribar els resultats de l’estudi als partits polítics amb l’objectiu de millorar de cara a les pròximes eleccions i incrementar la participació electoral. «Farem arribar l’estudi als partits polítics perquè les pròximes eleccions intentem millorar allò que no fem prou bé», va afirmar.