PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Morabanc cau en el darrer instant

L'equip andorrà remunta per anar a la pròrroga, però Cruz a l’últim segon dona la victòria al Fuenlabrada

Per JOAN JOSEP BLASCO

Jaime Fernández entra a cistella sota la defensa de Roland Smits
Jaime Fernández entra a cistella sota la defensa de Roland Smits
Vibrant fins el final, amb tot el públic aixecat, però finalment no va poder ser. I això que el BC MoraBanc Andorra, amb masses alt i baixos, va aconseguir remuntar un partit que semblava perdut, però a la pròrroga quan tenia la victòria més a prop que mai, al darrer segon es va escapar. El Montakit Fuenlabrada va sortir victoriós i la dinàmica de la temporada passada al Poliesportiu d’Andorra es veu trencada.

Màxima igualat en el primer període. Vargas era qui s’encarregava d’obrir el marcador i Karnowski en igualar-lo amb un bon moviment de peus. Albicy va sortir endollat, amb dos triples consecutius. Entremig, havia provocat un camp enrere de Vargas. O’Leary amb dues esmaixades tornava a posar la igualat, que es va anar repetint al llarg dels minuts. Karnowski, que encara no es troba en el seu millor estat de forma, estava lent en defensa, sense participar en les ajudes, el que va provocar que Peñarroya el fes seure a la banqueta. Després d’un període on va mancar encert per les dues bandes, un triple d’O’Leary permetia als madrilenys posar-se cinc per sobre, però Jankovic i Stevic en el tram final feien que la diferència a la conclusió del quart fos mínima (18-19). On no estava gens encertat el conjunt andorrà era en el rebot.

El guió d’inici en la tornada a la pista va ser similar al que fins llavors s’havia vist, amb intercanvi d’avantatges per les dues bandes. El MoraBanc va aconseguir
desempallegar-se del rival amb un parcial de 8-0, amb un tir lliure de Blazic, que fins llavors havia estat malament en la distància fallant els tres anteriors de que havia gaudit, i se sumaven el triple de Jankovic, l’esmaixada de Karnowski i l’1+1 d’Stevic. A més Diagné es mostrava intimidador amb la seva envergadura i capacitat de salt. Llorca, amb un triple, finalitzava amb la ratxa local. Karnowski, d’esquena a cistella, aprofitava el seu pes per fer-se espai tirant a tauler, mentre que Sekulic i Cruz s’encarregaven de portar la iniciativa anotadora del Montakit. Albicy continuava mostrant-se elèctric, imprimint velocitat i encert de tres. Costava encertar en el llançament i l’intercanvi de cistelles posava el 42-41 al descans, amb Smits sent el darrer en estar fi en el tir. En el capítol de rebots, el MoraBanc seguia malament.

Els dos equips sortien a la pista massa precipitats, i fallaven els primers atacs. Es va haver d’esperar un minut i mig per a que el marcador es mogués, mitjançant Eyenga amb un triple sobre la botzina. Fernández i Diagné tornaven a capgirar el marcador, però Eyenga estava realment entonat. El britànic portava el pes anotador dels seus, entrant a la pintura amb facilitat. Blazic també estava encertat, però Rupnik feia moure als seus companys, i en el tir també s’atrevia. Alguns rebots s’escapaven, però Blazic va tenir uns minuts incommensurables, robant pilotes, llançant contraatacs, assistint i encistellant, fent set punts seguits pels andorrans. Tot i així la igualtat es mantenia, fins el darrer tram, on va mancar efectivitat i tranquil·litat per part local, fet que aprofitaven els visitants per marcar un parcial de 0-7. La pèrdua a l’últim atac del MoraBanc era un exemple del que s’estava veient, amb Rupnik materialitzant el contraatac per posar el 56-62, la màxima diferència que havia gaudit fins llavors el conjunt madrileny.

Moment delicat / Calia canviar la dinàmica. I a base d’una excel·lent defensa i l’encert de Karnowski, es va remuntar. El polonès, esquena a cistella, es mostrava intractable, i en defensa intimidava. Però va arribar una desconnexió preocupant. El matx es va posar difícil cap a l’equador del quart, amb el conjunt madrileny aconseguint unes distàncies que fins llavors no havia aconseguit, amb un parcial de 0-8 mitjançant Eyenga, Cruz i O’Leary. Van tenir dues oportunitats més per seguir ampliant diferències, sense aprofitar-ho. Blazic trencava la ratxa, però els problemes defensius seguien repetint-se. Era molt diferent de com havia començat el període. L’empanada era general i un rebot recollit per Smits li permetia anotar a manar i que el Montakit marxés de 10 (68-78).

Però no estava tot dit. El MoraBanc jugava a casa i això es nota. Els punts de Blazic, Fernández i Jankovic permetien posar-se només a dos. El Fuenlabrada jugava amb el temps, però no estava fi. Patia perquè veia com el rival se li acostava perillosament en un matx que tenia del tot encarat. Fins al punt que Blazic, des de la cantonada i caient, encistellava un triple per empatar a 83. S’anava a la pròrroga.

Final vibrant / Tot estava per decidir i qui sapigués jugar més amb els nervis s’enduria el partit. La iniciativa inicial era del MoraBanc, amb tres tirs lliures d’Albicy que permetia marxar de quatre. Els dos conjunts aconseguien mínimes diferències i Eyenga amb un tir lliure posava el 91-93 a falta de 9 segons. Walker, que fins llavors ho havia fallat tot, va atrevir-se amb un triple i aquest cop encertava. Les graderies eren una bogeria. Quedaven només quatre segons i Cruz, entonat, encistellava per a donar el triomf al Fuenlabrada. Part de la culpa de la derrota van ser els 22 rebots de més que van obtenir els madrilenys.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT