En el seu darrer informe, l’exmagistrat del Tribunal Constitucional i catedràtic en dret constitucional, Miguel Ángel Aparicio, remarca que l’«únic lligam entre el projecte de llei de competències i el de transferències es produeix en l’àmbit del tractament de les aigües residuals i en la confederació del cadastre». 
 

A banda d’aquests punts, les dues legislacions no tenen cap altre nexe en comú, quan la «finalitat que ha de perseguir qualsevol govern», segons Aparicio, «és aconseguir l’harmonització en el funcionament de les institucions públiques sota la direcció hegemònica dels projectes governamentals». De fet, el mateix Govern va assegurar que un dels punts claus de la reforma seria poder desenvolupar les noves legislacions en conjunt perquè aquestes anessin de la mà i poguessin desenvolupar fronts comuns.
 

Tanmateix, Aparicio insisteix en el fet que malgrat que el Govern vulgui afirmar «el contrari», el que es «desprèn dels nous textos» legislatius és que l’«exercici competencial» dels comuns queda «subordinat al sistema de transferències i no a l’inrevés, com seria constitucionalment exigible». 
 

Per tot, l’expert conclou que aquests –i altres– aspectes de la reforma atorguen «un excés de poder al Govern per aconseguir els seus objectius immediats».

 

La inconstitucionalitat / Malgrat totes les explicacions, l’afirmació més contundent d’Aparicio i que més pot perjudicar el Govern és que les noves lleis són inconstitucionals. Segons el catedràtic, les legislacions vulneren el principi d’autogovern dels comuns i la gestió administrativa dels béns parroquials i no respecten la capacitat econòmica dels comuns, entre d’altres.