Els efectes secundaris dels tractaments de lluita contra el càncer tenen, malauradament, una llista extensa d’efectes secundaris. Molts d’ells afecten la pell però no tots són suficientment greus per requerir la intervenció del dermatòleg. 
 

Què fem aleshores? Per a molts pacients, l’autocura de lesions com la sequedat severa o les esquerdes cutànies és complicada. Des del setembre un grup de 15 pacients, «de moment tot dones però ja hi ha un home interessat», segons el doctor Benazet, director Assistencial del SAAS.
 

Dues esteticistes professionals d’Andorra s’han format específicament per atendre aquest tipus de lesions dermatològiques i entreguen  «de manera altruista cinc hores a la setmana cada una per a tenir cura dels pacients», va explicar Benazet. 
 

Aquest servei forma part de les millores d’atenció als malalts de càncer que l’Hospital està emprenent. «Les cures es fan a l’espai de l’Hospital, que també entrega assessorament per part dels equips mèdics», va dir el director assistencial.
 

Anna Alcaide, una de les dues voluntàries de la iniciativa a Andorra,  va destacar el «diagnòstic personalitzat de les cures». «Es fa una sessió cada set o deu dies, fins arribar a cinc visites», va explicar Alcaide. Tot i això, si algú necessita més cures, s’intenten encabir en l’agenda. 
 

La coordinació de les hores d’atenció de les esteticistes és a càrrec de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) qui va portar el germen de la idea des de Catalunya al Principat. De fet, aquest projecte parla de la col·laboració de tres entitats i de l’entrega dels voluntaris. La Fundació Natura Bissé fa set anys que va endegar la iniciativa a Espanya i ara actua en 15 hospitals. L’ADA finança el curs de formació en estètica oncològica de les voluntàries i el SAAS posa a disposició l’espai i els coneixements mèdics. 
 

«La deshidratació que provoquen els tractaments té efectes més seriosos dels que pensem: una persona que treballa de cara al públic amb les mans sagnants posa en risc el seu lloc de feina i també ho fa l’empleat de banca que no pot pensar perquè no ha dormit del mal al cuir cabellut», va posar com exemples Judith Mata, representant de la Fundació Natura Bissé.