Realment, i així ho va admetre Joan Peñarroya en la roda de premsa posterior, és difícil explicar com pot ser que el MoraBanc no hagi pogut aconseguir la primera victòria a domicili, ahir a la pista de la Penya. Faltaven tretze segons per al final i els tricolors vencien de dos amb lliures de Blazic. Allò va acabar en una primera pròrroga, a la qual vencia de quatre a catorze segons per al final. Miraculosament, el Joventut va tornar a forçar un segon desempat i es va acabar imposant. Ni el millor guió d’Alfred Hitchcock hagués superat aquest thriller. La Penya va tenir fe i es va acabar imposant per 103-101.
 

La notícia menys preocupant és que, malgrat portar un pobre bagatge de dos partits guanyats i cinc de perduts, la igualtat que es viu jornada rere jornada fa que el vuitè lloc –l’inevitable referència–, continua a dues victòries i que podia estar molt més a prop si no fos perquè el MoraBanc s’ennuega als últims minuts quan el partit es decideix. Però gairebé sempre ha arribat viu.  Això vol dir molt més enllà de les derrotes.
 

Si d’altres vegades els de Peñarroya van anar a remolc en el marcador, ahir va ser tot el contrari. Tret de l’inici, al qual Jordan va dur la Penya a un 9-2 als primers cinc minuts, els de Peñarroya van mostrar més ofici i solidesa al parquet, fins el punt que al final del primer quart ja havia capgirat la situació (17-19).
 

A partir de llavors, ja fins el final, va estar per davant. Controlant, però incapaç d’escapar-se d’una Penya  lluitadora, que es veia inferior, un pas enrere, però que no es deixava dominar.
 

Karnowski, que va fer el millor partit amb la samarreta tricolor, va tenir detalls del tipus que jugador que era a Gonzaga i molt va posar de la seva part perquè el MoraBanc arribés a obrir una escletxa superior als deu punts (26-38, minut 19) que els d’Ocampo van maquillar en el darrer minut abans del descans per marxar al vestidor amb un més encoratjador 34-41.
 

Jaime Fernández, que estava sent un dels inspirats en el joc ofensiu del MoraBanc, va mostrar la seva millor versió al tercer quart per tornar a posar en seriosos problemes els verd i negres (43-55, minut 27), que de nou es van refer de la mà de Wayns i Xabi López-Arostegui per arribar a temps per lluitar pel triomf als darrers instants (59-64, minut 34).
 

En el moment clau, el MoraBanc va sobreviure gràcies a la defensa, perquè en atac estava totalment encallat i només sumava des del tir lliure. El pitjor de tot estava per venir.  A falta de 13 segons, l’electrònic anunciava un 76-77 amb antiesportiva de Kulvietis. Blazic va anotar un tir lliure, va ser objecte de personal, va tornar a ficar un altre (dos de quatre en total) i Vidal va clavar un triple que va forçar la pròrroga (79-79).
 

La primera va anar igual. Els tricolors, gairebé sempre per davant, amb una màxima de 82-87 a falta d’un, de nou, tràgic últim minut. A 14 segons vencia 86-90 i de nou es va deixar remuntar amb dos lliures de Vidal i una safata de Richard, després de pèrdua de Jelínek.
 

A la segona pròrroga, va arribar a estar quatre a dalt a dos minuts per al final i la Penya, amb quatre eliminats en veure la cinquena personal. Però aquesta vegada, els locals van entrar a l’últim minut per davant (99-98) i el triomf es va quedar a casa.