El MoraBanc Andorra va deixar escapar una gran oportunitat per guanyar en una de les pistes més exigents del panorama continental. L’infern turc del Darussafaka va estar molt lluny de les grans nits, tant en ambient com en el joc exhibit pel seu equip. El problema és que a l’altra banda, el MoraBanc va ser encara pitjor. Sempre va anar a remolc i quan podia apropar-se, punxava. Per A o per B. Va ser un cúmul d’errades i despropòsits. I així, davant un dels grans favorits per conquerir l’EuroCup, es paga amb la derrota.
 

Els números del conjunt que dirigeix David Blatt van ser corrents, o més aviat fluixos en aspectes com el 23 de 42 en tirs de 2, les 16 pilotes perdudes i els 32 rebots capturats. El MoraBanc va estar millor en pèrdues (15) i rebots (40), però ni de bon tros va saber treure profit d’aquests detalls qual el Darussafaka va tenir prou amb fer ús del talent a l’hora aprofitar les concessions i facilitats dels tricolors per imposar-se 85-77 i mantenir-se invicte.
 

El partit va començar de la millor manera, ja que al primer tir, Albicy la va clavar de tres. A més, els tricolors van sortir a ofegar en defensa, condició sine qua non per sobreviure en competició europea, on el ritme de joc es multiplica. El que sí es palpava, dins la igualtat que va regnar als primers minuts, és que els locals semblaven més tranquils i jugaven amb més naturalitat i confiança. Res de presses. Cuinaven les jugades i es repartien la responsabilitat. Ara Bell, ara Wilbekin, Eric... Eficàcia dins i fora de la pintura.
 

Per contra, el MoraBanc semblava el que és, un novell a Europa que ben d’hora es va començar a sentir intimidat, amb errades en atac fruit de la precipitació.

Hi ha un abans i un després que marca el primer quart i el partit. Amb 15-13, Bell anota un triple i Aldemir rebenta la cistella. A l’altra banda, Blazic falla un lliure i Jaime Fernández els dos. I per rematar, antiesportiva de Diagne i en qüestió d’un minut el lluminós va passar a ser de 24-14. Aquí van entrar els nervis, la sensació d’inferioritat i la pèrdua total de confiança.
 

El primer quart  va acabar 26-17 i el segon no va variar gaire. Bell sostenia als seus i Albicy als tricolors. Val a dir que primer va picar el Darussafaka, que va respondre a un 3+1 de Shurna amb un parcial de 12-4 i escapar-se de 15 (40-25, minut 16). Acte seguit, el base francès del MoraBanc va lluir canell per ficar dos triples seguits i apagar l’incendi. Així que al descans es va arribar amb un 48-37. 

 

Un tercer quart mai vist / No hauria passat res si no s’hagués jugat el tercer quart. Va ser més digne de LEB que d’Eurocup. Un cúmul de despropòsits, sobretot per al MoraBanc, que donava la sensació de què per molt que s’esforçava, no donava caça a un Darussafaka desganat que, això sí, sabia fer mal quan tocava. I va passar en nombroses ocasions. Stevic va fallar una sota cistella per començar i, quan la va endollar, Bell va respondre amb un triple que va voler contrarestar Albicy sense èxit.
 

Quan la defensa va començar a funcionar, el rival va estar dos minuts sense moure l’electrònic però en lloc de recuperar, amb 55-39, Stevic va tornar a fallar sota cistella, després ho va fer Shurna a dos metres i Diagne amb tot a favor. Fins i tot Albicy en una penetració i una pilota robada per Blazic que ell mateix va perdre en un dos contra un amb tot a favor. Eren moments durs per als turcs i el MoraBanc no havia aprofitat res. Per arrodonir el quart, Fernández va cometre un parell de pèrdues que van acabar en cistelles fàcils de Cummings i en l’última jugada, Karnowski va topar amb el ferro en un ganxo. Això i un 9 de 15 en tirs lliures deixava les coses pitjor que abans del descans: 66-52.

 

Wilbekin l’infal·lible / Així que el darrer quart es va convertir en un tràmit per als locals. La tònica no va canviar. El Darussafaka, i en especial Wilbekin, tractaven el MoraBanc com una joguina. Albicy va tirar un alley oop a ningú i el base nord-americà va respondre amb un triple. Amb 71-59, va fallar el francès un altre intent de 6,75 i a la següent, de nou Wilbekin el va imitar sense errada. No va acabar aquí el recital del màxim anotador del partit. Amb 74-61 i poc menys de cinc minuts per al final, Blazic la va robar i se’n va anar a la guerra ell sol, intentant deixar enrere tres rivals. Va fallar, lògic, i a l’altra banda l’esperava el canoner de Florida per tornar a furgar en la ferida amb el seu tercer triple consecutiu. Cada vegada que intentava baixar dels deu punts, el MoraBanc acabava estampat.
 

Malgrat estar desmoralitzats, els tricolors va seguir batallant davant la passivitat dels locals i va arribar a posar-se nou avall a falta de dos minuts i mig (80-71). Però el de sempre... Quan podia posar-se a tir de sis, Stevic va fallar davant la cistella i en la següent jugada, Wilbekin va marejar la perdiu, va penetrar a cistella i dins. La tònica de tot el partit.