PUBLICITAT

Andorra la Vella

Renúncies a l’executiva liberal amb crítiques a Gallardo

Cinc militants deixen els càrrecs disconformes amb «les formes i els acords»

Jodri Gallardo en una roda de premsa.
Jodri Gallardo en una roda de premsa. | Maricel Blanch

La crisi en la que està immers Liberals d’Andorra va viure ahir un altre episodi amb la renúncia als càrrecs dins de l’executiva de cinc destacats militants: Joan Albert Farré, vice-president primer; Oliver Alís, secretari d’organització; Ruth Vila, secretaria d’igualtat; Marc Pintat, representant d’Unió Laurediana, i Xavier Surana, representant del comitè d’Ordino.
En una carta dirigida al president del partit, Jordi Gallardo, mostren el seu descontentament per «les formes i els acords utilitzats» per a l’elecció del candidat a cap de Govern, que a judici d’aquest grup han servit per «promoure» la candidatura de Gallardo.
En la carta acusen el president del partit de no voler optar per la via del diàleg per tancar les ferides obertes: «El partit liberal avui està entestat en restar en lloc de sumar, en fer passar els personalismes davant de les solucions programàtiques, i per tant ja no té sentit que continuem formant part integrant d’aquest equip de l’executiva, quines maneres de fer no compartim i on no ens sentim representats ni tampoc volguts».
En la mateixa línia de posar en dubte l’aposta pel diàleg, asseguren que s’han «vulnerat els drets dels afiliats a Ld’A».
S’ha de recordar que el passat 11 de desembre Josep Pintat, Carine Montaner, Joan Carles Camps, Carles Naudi i Josep Majoral van abandonar el Grup Parlamentari Liberal. Els cinc consellers generals han passat a formar part del grup mixt, que s’ha convertit en  l’agrupació més nombrosa del Consell General. Amb els canvis, el Grup Parlamentari Liberal només està format per tres consellers: Jordi Gallardo, Ferran Costa i Judith Pallarès. Segons va explicar Pintat l’origen del trencament és la votació de la llei de transferències i competències, i el procés d’elecció del candidat liberal a cap de Govern, que va ser motiu de agres discussions dins de l’executiva liberal.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT