Des del 2008 a la Molina, Mireia Gutiérrez ha disputat 46 proves de la Copa del Món en gairebé nou anys. En només quatre ocasions ha aconseguit acabar la primera mànega entre les 30 primeres, l’última dimarts. D’aquí que es desfermés l’eufòria entre l’staff tècnic que va acompanyar la primera espasa andorrana a l’estació austríaca de Flachau, perquè és una jornada per a la història de la FAE. La fotografia adjunta ho diu tot.

Les conclusions després d’aquesta fita són clares. Gutiérrez creu que la clau està en el cap. «L’esquí està aquí; quan estic al meu millor nivell estic dins i és l’únic que he de continuar fent. Aquests dies han sigut durs sobretot a nivell mental perquè l’esquí jo penso que mai l’he perdut, però quan el cap està més fluix et qüestiones coses, i és difícil. Estic contenta tot i la segona mànega, però contenta per demostrar que puc estar allà», va assegurar.

"Abans de la carrera, no pensava que faria aquest resultat perquè porto esperant això des de la primera carrera"

4 de 46 suposa una mitjana d’1 de cada 11,5 carreres, en què superar una primera mànega de Copa del Món. La Mimi no amaga que entre èxit i èxit, la carrera esportiva és dura per a ella: «Portava unes Copes del Món difícils on realment no feia el meu esquí, no esquiava gens, feia un 20% del que sé i era una sensació bastant dolenta. Amb l’ajuda de l’staff i de les persones que tinc al costat vaig intentar estar tranquil·la, provar diferents coses a nivell mental i intentar que fos una cursa més. Sincerament, abans de la carrera, no pensava que faria aquest resultat perquè porto esperant això des de la carrera número u, ja que a l’estiu vaig estar en forma i veia que tenia un bon esquí per estar al davant. En fallar a la primera, i a la segona, això et crea dubtes i a nivell mental és difícil».

«Al portilló és quan hi crec»

Gutiérrez recorda un canvi de xip en un moment clau, que fa que es miri la carrera amb fe. Perquè insisteix en què d’entrada no esperava res, però... «Vaig anar a treure el meu caràcter, a buscar amb ràbia i mala llet l’esquí que porto dins, a reproduir el que acostumo a fer en els entrenaments. I res més. I si feia el que sé, estava dins. A la primera mànega, quan fico els pals al portilló, és quan hi crec perquè veig que la pista no s’ha mogut gaire;  sé que és difícil entrar però hi crec, i a partir que els fico, em transformo. Passo l’arribada, veig 25a i... Ostres! Però dins meu sabia que passaria perquè les condicions eren difícils i perquè darrere meu és difícil que entrin sis més».

Al final, acaba 27a: «És una injecció molt forta de positivitat, de confiança, de que les coses s’estan fent bé. Això és un esglaó més. Penso que he superat un moment molt dur i ara només són coses positives. He d’intentar fer això sempre, i sobretot estar tranquil·la, no pensar tant, deixar-me anar i agafar riscos». 

Destacat 15è lloc de Verdú en Copa d’Europa

Joan Verdú va tenir una actuació destacada en una cita de Copa d’Europa a una altra estació austríaca: Saalbach. L’andorrà afrontava la seva disciplina favorita, el descens, i tenir el dorsal 42 no va ser un impediment per a ell. 

Verdú va registrar un temps d’1:22.16 i va acabar a un segon del vencedor, el corredor local Daniel Hemetsberger, a més de sumar 16 punts en la classificació general de la Copa d’Europa i de marcar 24.52 punts FIS, a prop tot i que sense millorar el seu millor registre, que és ara 22.63.

En la 47a posició va finalitzar Marc Oliveras, amb un temps de 1.23.42 i a 2.37 del guanyador, mentre que Matías Vargas va obtenir la 75a plaça amb 1.24.90, a 3.80 de Hemetsberger, en una prova que va aplegar 93 participants. «Hi havia unes molt bones condicions de pista i un temps ideal. Verdú ha fet una gran carrera de dalt a baix, Oliveras ha estat massa tímid i Mati, molt millor que a l’entrenament, però encara li falta aconseguir més velocitat», va manifestar l’entrenador Max Tissot. 
 Avui continua la competició a Saalbach a un segon descens de Copa d’Europa.

També hi havia representació tricolor en un supergegant FIS a Auron (França), a la qual va sorprendre Nicolàs Castro, qui amb el dorsal 102 va assolir la 5a plaça, a més de la 27a en la combinada. L’esquiador de la FAE va acabar a mig segon del primer, Matis Plaisance, i a menys de quatre dècimes del podi. Té 123,67 punts FIS en aquesta disciplina i a l’espera dels resultats oficials, apunta a que a Auron farà uns 40. Així mateix, Robert Solsona va acabar 49è, Quim Rodríguez el 74è i no van acabar Albert Torres, Albert Pérez, Xavi Cornella i Kevin Courrieu.