PUBLICITAT

Andorra La Vella

Els grups qüestionen el dèficit i critiquen la recaptació impositiva

Els consellers titllen el Govern de fer «clientelisme» en les contractacions i d’abusar de les parapúbliques

El ministre de finances, Jordi Cinca, presenta el pressupost d’enguany davant dels grups de l’oposició, ahir.
El ministre de finances, Jordi Cinca, presenta el pressupost d’enguany davant dels grups de l’oposició, ahir. | MARICEL BLANCH

El Consell General va tombar ahir les tres esmenes a la totalitat del pressupost 2018 presentades per Ld’A, UL+CC i el PS. DA va treure profit de la seva majoria i –després d’un debat de més de sis hores– va aconseguir tirar endavant el projecte, que s’haurà de tornar a sotmetre a debat sota les 200 esmenes parcials que han presentat els diferents grups de l’oposició. 
La sessió va fer aflorar nombrosos neguits i retrets que els consellers de la minoria van voler traslladar al Govern, però els temes més candents i que més van fer pujar el to de les intervencions van ser: el dèficit presentat per l’Executiu (que consideren que és massa alt) i la recaptació que es deriva dels impostos (que també creuen elevada). 

En relació al primer punt, el conseller general de Ld’A, Jordi Gallardo, va recordar que des del 2011, l’Executiu ha rebut «1.000 milions més d’ingressos en base a les seves liquidacions» i que partint d’aquesta xifra, no es pot considerar que els 25 milions d’euros de dèficit que ha presentat el Govern per aquest any «sigui una dada positiva, ja que hauria de ser molt inferior». 

De fet, el conseller d’UL+CC, Carles Naudi d’Areny Plandolit, es va sumar al retret de Gallardo i va afegir que no té tan clar que els 25 milions siguin reals, ja que, al seu parer, s’hi haurien d’afegir «els 10 milions que falten per pagar als comuns en concepte de transferències, 10 o 11 milions més per la recaptació de l’impost de societats, ja que no s’ha recollit el que s’esperava i (a data 30 de setembre) faltava per ingressar aquesta quantitat, i dos milions més per l’efecte de l’augment de l’IPC, ja que es preveia que fos de l’1,6 i no del 2,6». Comptabilitzant tot això, «el dèficit rondaria els 50 milions d’euros». 

Massa pressió fiscal 

Tanmateix, els consellers del PS i d’SDP, Pere López i Víctor Naudi, van retreure a l’Executiu que gran part de l’increment dels ingressos de l’Estat es degui a l’augment de la recaptació de nous impostos, com l’IRPF, que afecta directament als treballadors. Mentre que per contra, ha baixa la recaptació de l’impost de societats, que recau en els empresaris. 
En resposta, el ministre de Finances, Jordi Cinca, va reconèixer que l’impost de societats s’ha de modificar, sobretot pel que fa a les deduccions, perquè després que DA fes la darrera modificació, l’import que s’acaba recollint «no és coherent amb les bases de tributació i els ingressos de les societats». 

El major problema és que les quotes de deducció «acaben reduint més enllà del raonable les limitacions i això fa que empreses que tenen beneficis i que generen una quota positiva acabin aplicant-se la deducció i pagant zero en concepte d’impost. I això no pot ser així, perquè tothom qui té guanys ha de contribuir», va matisar Cinca. Pel que fa a la resta d’impostos, el ministre va assegurar que les recaptacions són les adients, i que malgrat que hi hagi aquestes imposicions, el país «continua tenint un tipus d’interès baix i competitiu per atreure inversors estrangers». 

Abús de contractacions 

Un altre punt que va criticar l’oposició va ser la quantitat de partides que es destinen a noves contractacions i a assessoraments de gestió. En relació, Gallardo va puntualitzar que aquest any el pressupost contempla ampliar la plantilla de 30 departaments i que segurament, en alguna de les àrees «es farà més d’una contractació». A més, a parer de López, aquestes incorporacions «responen a un clientelisme polític» i només fan que engrandir espais «innecessaris».

En defensa, Cinca va detallar que part de les noves contractacions corresponen, per exemple, a la incorporació de metges i professionals de la sanitat i a membres del nou servei d’atenció domiciliària, que a partir d’ara gestionarà el Govern. 

Recórrer a les parapúbliques

Finalment, un dels punts que també va suscitar debat va ser el repartiment dels dividends de les parapúbliques entre les societats i l’Executiu. En concret, la consellera independent Sílvia Bonet va lamentar que des de fa temps el Govern vol «compensar l’augment del dèficit amb l’ajuda d’aquestes entitats» i que això «no beneficia en res la societat». 

D’altra banda, López va per recordar que el Govern ha anunciat en diverses ocasions que els beneficis de les parapúbliques com FEDA i Andorra Telecom van a millor. Si és així, es pregunta «perquè no s’aprofita per baixar el preu de la llum o el telèfon en lloc de traspassar diners a la caixa gran del Govern». Cinca va respondre que amb els diners que s’agafen de les societats ja es creen ajudes per cobrir precisament aquestes necessitats.

Comenta aquest article

PUBLICITAT