La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, ha defensat per activa i per passiva que la reforma que impulsa el Govern és imprescindible per poder tenir una Funció Pública «sostenible». Ara bé, després de les acusacions dels sindicats sobre la pèrdua de poder adquisitiu que els representaria el pas de triennis a quinquennis en el sistema retributiu, ahir mateix, Descarrega va fer arribar al empleats públics una comunicació per «informar amb el màxim rigor» i «posar en relleu que el nou règim retributiu que proposa el Govern suposa una millora retributiva». Així doncs, segons els números de la nova llei, en comptes de contenir la despesa (l’argument que s’ha venut fins ara per justificar la reforma), aquesta s’incrementaria. El motiu? Els nous complements previstos en el marc normatiu. Això sí, no està clar que tothom els acabi cobrant perquè dependran del compliment d’uns requisits que encara no es coneixen i que es determinaran els reglaments que s’han d’elaborar.

Les xifres  

Tal com es pot veure en la taula adjunta (extreta de la documentació que el Govern va fer arribar als funcionaris), l’aplicació del complement de carrera i el de productivitat (no és consolidable i es cobraria cada dos anys) suposaria que un empleat del nivell VI, en 40 anys de carrera arribés a guanyar 439.631,05 euros, 29.647,81 euros més que els 409.983,24 que li reportarien només els triennis. En cas de tractar-se d’un treballador de nivell VIII, l’import global al cap de 40 anys com a funcionari seria de 486.793,98 euros, 76.810,74 euros més que els 409.983,24 que li donarien els triennis.

Dades que contraresten les dels sindicats, que calculen que dels 409.983,24 euros que els correspon guanyar per triennis al llarg de la vida professional, amb l’aplicació de quinquennis només en rebrien 230.791,05. És a dir, perdrien 179.192,19 euros.
L’increment de despesa també es veuria en una gràfica de l’estudi econòmic del nou règim retributiu, que presenta una projecció econòmica a 25 anys vista amb un IPC del 2% i que conclou que el cost dels quinquennis sumats al complement de carrera costarien a l’Estat 20,1 milions d’euros, mentre que la fórmula dels triennis, amb les mateixes condicions, representaria una despesa de 17,4 milions. I això sense tenir en compte el complement de productivitat previst cada dos anys.

Des del sindicats, però, no es creuen «ni una paraula» de la ministra. «Qui s’ho pot creure això?», es preguntava el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, que remarcava que són projeccions de màxims i sense saber quins seran els requisits exigits. «Què passa si has d’agafar la baixa? Qui sap què s’ha de fer per tenir un 10? És un càlcul d’excel·lència i és molt difícil ser el funcionari perfecte durant 40 anys», va afirmar. Ubach va remarcar que «se’ns ha dit que la reforma és per fer una Funció Pública sostenible, però no s’ho creu ni ella!», va etzibar, preguntant «per què es canvia la llei si la nova proposta acaba sent més cara que l’anterior?».

El sindicalista va acusar la ministra de «faltar a la veritat» i considera que «ha perdut tota la credibilitat». D’altra banda va insistir que la reforma no soluciona les desigualtats que pateixen a dia d’avui els treballadors públics pel què fa a salaris. És per això que va reiterar que no s’asseuran a negociar els reglaments i que només contemplen una nova llei. «Si volen començar de zero serem els primers de seure a negociar», va garantir. 

La llei del cos d’educació preveurà unes infraccions específiques

Les sancions de què seran objectes els membres del cos d’educació seran, en general, les que determina la Llei de la Funció Pública tot i que l’avantprojecte de llei del cos especial d’educació fixa un règim d’infraccions que és específic. Així, es consideraran faltes molt greus no adoptar de manera intencionada mesures per a la salvaguarda de la seguretat física, psicològica i emocional de l’alumnat si en resulten danys i perjudicis, agredir un alumne o abusar-ne sexualment o tenir un tracte ofensiu i manifest reiteradament envers un estudiant o la seva família.

També estan recollides com a faltes molt greus tota actuació discriminatòria per raons de naixement, raça, llengua, orientació sexual o religió, entre d’altres; no respectar la confidencialitat de les dades, assumptes i informacions personals dels alumnes i les famílies o l’abandonament de menors si se’n desprenen danys. A més també es detallen un seguit de faltes greus i lleus.
Les resolucions sancionadores que s’imposin, a banda de notificar-se al departament de Funció Pública, s’anotaran en l’expedient personal del registre dels membres del cos d’educació. Aquestes anotacions es cancel·laran, sempre que no es produeixi cap altra falta i excepte dels casos d’acomiadament o inhabilitació, passat un any en cas de faltes lleus; dos per a faltes greus i quatre anys en el cas de faltes molt greus.