Qui més qui menys, tothom ha patit l’experiència extenuant de fer un trasllat. Hi ha qui ha fet de la matèria tot un art i crea llistats impecables que fan que el muntatge de la nova llar no sigui una mena de via crucis. En aquest grup s’hi inclouen els tècnics encarregats del muntatge i desmuntatge d’exposicions d’art, el procés que està seguint ara mateix el Museu Carmen Thyssen d’Andorra, que deixa enrere la mostra Escenaris, clausurada el 14 de gener, per acollir, a partir del 16 de febrer, Allées et venues. 

El director del Museu Carmen Thyssen d’Andorra, Guillermo Cervera, ens explica com es fa una mudança d’obres d’art amb totes les garanties:  «El protocol és molt concret i molt quadriculat, no hi ha alteracions. Aquí no es pengen totes les obres d’art alhora o les despengem al mateix temps, se segueixen les ordres dels restauradors de museus que despengem una obra, la posen en una taula de treball amb una il·luminació específica i miren el seu estat». Aleshores aquests professionals revisen les «fulles de control» on va quedar detallat l’estat de l’obra quan va arribar però també relaten «si va patir cap canvi durant el transport». A més, aquell és el moment per revisar «tots els punts que els restauradors han avisat que són més delicats, com alguna petita esquerda», comenta Cervera. 

Quan el restaurador està satisfet, «signa el full de control i el quadre entra en una caixa especial feta a mida i es tanca». Cal tenir en compte que aquest procés és el mateix per a cada peça i que per desmuntar una exposició petita com les que pot acollir el Thyssen Andorra es necessita tota una setmana. 

El director explica que a ells els ajuden professionals del Museu Thyssen de Madrid: «Tenim un parell de persones d’allà i dues de la plantilla d’aquí per al desmuntatge, més unes altres cinc persones». És a dir, gairebé deu persones durant una setmana per a un trasllat. 
Una vegada tots els quadres estan a les caixes cal pujar-los al camió i: cap a la frontera! Tenen passaport les obres d’art? «Hi ha tots uns protocols a seguir, hi ha una documentació àmplia però que es comença a treballar amb molt de temps perquè no pot faltar ni un paper. Andorra no és espai Schengen, conseqüentment hi ha una documentació addicional a afegir, per tant hi ha més burocràcia però al final és un procés estàndard dins el sector, res massa greu, ni complicat», assegura Cervera. 

A banda del muntatge i el desmuntatge, el director insisteix en tota la feina addicional que implica rebre una nova exposició: «fer els textos per les cartel·les i pel catàleg, maquetar-los, organitzar les activitats paral·leles», enumera, entre d’altres. 

I per si fos poc, per a l’exposició d’Allées et venues l’espai físic de la sala al què ens tenien acostumats al Thyssen semblarà un altre: «La sala d’exposicions canviarà molt, serà molt diferent de com el tenim ara. Per aquesta exposició creem àmbits: mestres antics, escola catalana, expressionisme, impressionisme i l’escola americana. Ho sectoritzem una miqueta més perquè d’aquesta manera podem gaudir cada estil i cada país, les diferències i similituds que podem trobar entre artistes i nacionalitats. Una inquietud del museu és canviar constantment l’espai, que el puguem versatilitzar i donar-li vida, de manera que el visitant quan torni no li recordi gens al que ja havia vist».

Cervera aprofita el capítol de coses que no es veuen al museu per recordar la importància «del tema del control de la qualitat de l’aire, sembla que no però afecta molt a la vida de l’obra d’art».