Superat el primer dia en què hi podia haver vaga o altres mobilitzacions de protesta per la reforma de la llei de la Funció Pública, de moment tot segueix en l’aire. Ni s’han concretat dates, ni accions ni el més importat: els serveis mínims per poder exercir una dret de vaga que no està regulat. Ahir a les 9 del matí els representants dels sindicats es van reunir amb el cap de Govern, Toni Martí, la ministra de la Funció Pública, Eva Descarrega, i els ministres de Justícia i Interior, Xavier Espot, i d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover per tal de rebre una proposta de serveis mínims que cada col·lectiu havia d’estudiar.

La proposició s’havia elaborat d’acord amb les previsions fetes pels directors de departament i segons Descarrega «per garantir els serveis essencials a la comunitat». En global es calcula que els serveis mínims proposats no superen el 15% del total del personal de l’administració, si bé es va aclarir que en diverses àrees o departaments que no tenen incidència directa en la comunitat, no es requereixen serveis mínims o s’ha establert un sol efectiu necessari; mentre que en altres àmbits, on és imprescindible que hi hagi la totalitat o gairebé la totalitat dels efectius per garantir la seguretat i l’atenció als usuaris s’han previst mínims més elevats.

Educació  

Cas especial és Educació. Jover va explicar que la vocació compartida era que es respectés «la seguretat de l’alumnat» i que en funció del seguiment que pogués tenir l’aturada es decidiria si les jornades eren lectives o no. Pel què fa a l’oferta presentada, preveia per als alumnes de maternal un mínim d’un docent per cada tres grups de classe i un col·laborador educatiu per cada dos grups. Per a primera i segona ensenyança es fixava un docent per a cada quatre grups i a més, en tots els centres es demanava la presència d’un membre de l’equip directiu.

Segons el ministre la proposta es veia amb bons ulls des del SEP, si bé quedaven pendents alguns serrells. Concretament pel què fa a la formació professional, el batxillerat i la formació d’adults. En aquests àmbits el SEP no considerava necessari fixar uns serveis mínims, opinió de la qual el Govern discrepa. Tot i que  el responsable d’Educació es mostrava optimista, ahir a la nit la situació es va torçar. En l’assemblea del SEP no hi va haver acord sobre els serveis mínims. «No hem arribat a cap consens. Per a uns els mínims eren excessius i per a altres podien arribar a ser pocs», va exposar el president del SEP, David Garcia, a la sortida de l’assemblea. El proper pas, doncs? Esperar a la reunió convocada per dijous després que Executiu i sindicats han acceptat seure per negociar alguns punts de la reforma. «Volem veure aviam aquesta finestra que s’obre quin camí pot agafar», va apuntar Garcia, que afegia que «els serveis mínims els ha de fixar el Govern i el sindicat els pot acceptar o no».

En el comunicat enviat per Govern es va exposar que algunes de les modificacions de la llei es podrien fer a través d’esmenes del grup demòcrata per no endarrerir la tramitació del text. «Nosaltres estem oberts al diàleg i al consens, estem disposats a seure i veure si hi ha acords sobre la llei, no sobre reglaments», va explicar Ubach ahir a la nit, remarcant que «això no vol dir en cap cas que es pari el procediment de vaga que s’ha engegat. Nosaltres farem tot el què vam preveure a l’assemblea, incloent també les ILP, La pilota està a la teulada de Govern», va insistir a l’espera de veure com avancen els esdeveniments. 

El CFPA pagarà amb fons propis els dies d’aturada dels tècnics i administratius del cos

L’assemblea del CFPA, avançant-se a les decisions que pugui prendre el Govern, va acordar per majoria que el col·lectiu es farà càrrec de la retallada salarial que s’apliqui als tècnics i administratius que puguin exercir el dret de vaga. Des del sindicat policial no descarten emprendre accions judicials si no es paguen els dies de l’aturada però van deixar clar que «de moment no ens volem precipitar però sí cobrir-nos les espatlles».

Els membres del sindicat del cos de funcionaris de la justícia tindrien la voluntat de donar suport a la vaga si bé encara no s’han fixat els serveis mínims. De fet, està previst que aquest matí els representants sindicals es reuneixin amb membres del Consell Superior de la Justícia per tractar la qüestió. La vicepresidenta de l’organisme, Mari Carme Torres, va voler recordar que la justícia té una llei de la Funció Pública pròpia i que la reforma no els afecta.

Els funcionaris del comú d’Andorra la Vella en principi no faran seguiment de la vaga. Així ho va explicar ahir la cònsol major, Conxita Marsol, en declaracions a RNA, després de reunir-se amb el president del Sitca. Marsol va recordar que la situació al comú «és diferent» i «la gent està tranquil·la».