El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya va fer públic el cap de setmana que el programa de seguiment de l’os bru ha permès delimitar la zona amb presència permanent i continuada d’aquest animal. Aquesta zona afecta a la totalitat de la Vall d’Aran i les Valls d’Àneu i les capçaleres de la Vall de Cardós i de la Vall Ferrera. 

Enguany acaben els ajuts al projecte europeu Piroslife destinats a la prevenció dels danys que pugui ocasionar l’os al bestiar, però la Generalitat intenterà garantir als ramaders afectats els mateixos estàndards de protecció com fins ara. Aquests indemnitzacions es mantindran tant dins com fora de la zona permanent de l’os, ja que la seva presència pot variar de manera puntual. L’any 2017 es van destinar 112.000 euros a la zona de risc i 85.000 euros a les zones on la presència de l’os és esporàdica. Per aquest any la Generalitat assegurarà la totalitat del dispositiu de prevenció, però no es destinarà cap pressupost a l’agrupament i vigilància de remats. Això afecta, especialment, els remats de la part baixa del Pallars Sobirà i alguns del Pallars Jussà i l’Alta Ribegorça, sota la gestió de la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum. 

El mapa  

D’altra banda, el mapa de zona permanent de l’os bru s’ha obtingut mitjançant la suma de totes les seves localitzacions durant el període 2013-2017 i a partir del kernel 95%, que és l’espai en el qual hi ha un 95% de probabilitats de detectar un indici d’os. Posteriorment, i per a una major seguretat, també s’ha afegit una franja o buffer perimetral addicional de cinc km al voltant. 

Les localitzacions s’han basat en el conjunt d’indicis confirmats per contactes fotogràfics, detecció de petgades, observacions validades per experters, excrements analitzats, mostres de pèls recollits en trampes i depredacions confirmades. És important remarcar que la zona permanent s’anirà revisant i ajustant cada any en base al programa de seguiment de l’espècie.