PUBLICITAT

Andorra la Vella

Dues noves places per pal·liar la falta d’efectius a Corts i la Batllia

El CSJ preveu assumir el volum de feina amb les noves incorporacions i els càrrecs renovats

Per Lara Ribas

Jacques Richiardi jura el càrrec de magistrat del Tribunal de Corts per als propers sis anys, ahir.
Jacques Richiardi jura el càrrec de magistrat del Tribunal de Corts per als propers sis anys, ahir. | Maricel Blanch

La justícia andorrana necessita més mitjans humans i, segons va constatar ahir el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, ja s’hi està posant solució. De moment, l’organisme ha emès un edicte per incorporar un nou magistrat a ple temps al Tribunal de Corts; a la Batllia, encara hi ha pendent de cobrir la plaça de l’exbatlle Jaume Tor –que al gener va ser nomenat magistrat del Tribunal Superior– i properament se n’obrirà una altra; mentre que el Ministeri Fiscal haurà d’esperar a l’any vinent. 

Cobrir o sobredimensionar

«Ara tenim el tema de BPA a Corts –el judici es reprendrà al mes de setembre–, un fet que demana molts recursos i, si hi ha tres magistrats que s’hi dediquen de ple, el tribunal pot quedar parat», va justificar Casadevall. Per això les noves incorporacions ajudaran a suplir la manca de recursos i permetran desenvolupar la resta de judicis a Corts amb normalitat.

El president del CSJ va reconèixer que el tribunal de primera instància «potser estarà sobredimensionat temporalment, però en els propers anys tindrà bastanta feina i, després, quan es jubili algú potser no farà falta cobrir la plaça». Tot i així, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va afegir que «el Tribunal de Corts ha anat adquirint més competències en l’àmbit penal en els darrers anys, de manera que requeria ser reforçat».

Renovació de càrrecs

Casadevall reconeix que el ‘cas BPA’ demana molts recursos i que el tribunal pot quedar parat sense més magistrats

A part d’aquestes noves incorporacions, just ahir van renovar-se tres càrrecs de justícia. El francès Jacques Richiardi va jurar per als propers sis anys el seu càrrec de magistrat del Tribunal de Corts; Carolina Bailén Vila, el de fiscal adjunta; i Cristina Bea Rebés, el de batlle. Tots tres l’havien assumit al 2000 i ja l’havien renovat dues vegades, al 2006 i al 2012. Bea Rebés, però, abans havia estat secretària judicial, entre el 1998 i el 2000. 

En l’acte de nomenament celebrat a la sala de justícia de la Casa de la Vall, Casadevall va destacar que «els tres són persones amb experiència», a més de donar-los les gràcies per la seva feina just ara que compleixen la majoria d’edat en el càrrec. Bailén i Bea Rebés van aprofitar per agrair el suport rebut al llarg dels anys d’exercici per part sobretot de les seves respectives famílies, mentre que Richiardi va considerar que «té un privilegi extraordinari» i va destacar que el «Tribunal de Corts compta amb un equip d’alt nivell, competent i conscient de la seva responsabilitat». 

Estudi sobre el col·lapse

Pel que fa al col·lapse a la Batllia que s’havia denunciat fa unes setmanes des del Col·legi d’Advocats –a causa dels recursos interposats contra l’AREB arran del cas BPA–, el ministre Espot va explicar que «el CSJ ho està estudiant, però sembla que a priori no es pot concloure que hi hagi aquesta situació de col·lapse, potser sí que un pic de feina». Ell mateix ja s’ha reunit amb el col·lectiu per tractar el tema, «tot i que el consell és qui ha de decidir si caldrà un reforç o no», va apuntar Espot. «L’opinió del Col·legi d’Advocats és molt respectable, però amb l’estudi haurem de veure on està el col·lapse; jo em reuneixo amb ells la setmana que ve i aleshores podrem discutir on falten recursos», va avançar Casadevall.

Dos anys del saig: poques queixes i sense obrir expedients

Patrícia Quillacq Albajes, Jacquelina Caubet Bringué i Marta Boquera Vergara seran les tres noves membres de l’òrgan disciplinari del saig, segons va sortir publicat ahir al BOPA. El ministre de Justícia va aclarir que la institució s’encarrega de gestionar les queixes o denúncies que poden ser susceptibles de vulnerar les normes deontològiques i disciplinàries que estableix la Llei del saig, així com d’obrir un expedient si és necessari per resoldre-ho degudament. «Fins a dia d’avui, no han arribat moltes queixes al Ministeri de Justícia –sigui directament o a través del raonador–, només entre quatre i cinc», va indicar Espot. Tot i així, encara no s’ha incoat cap expedient des que es va crear ara fa dos anys. «De ben segur que en algun moment s’haurà d’incoar algun expedient i recaptar alguna sanció», va admetre el ministre tot insistint que «aquesta no és una feina agradable de fer». Pel que fa als efectius amb què compta l’òrgan disciplinari, el titular de Justícia va manifestar que «no ens plantegem convocar cap altra plaça, però la porta està oberta i si constatem que és necessari ho farem».

PUBLICITAT
PUBLICITAT