L’Associació Professional d’Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra (APAHA) va enviar ahir una carta a la ministra de Cultura, Olga Gelabert, per demanar informació sobre l’inici de la intervenció arqueològica al forn trobat al Camp del Perot, a Sant Julià de Lòria, a finals d’abril. Consideren que la contractació de l’empresa a càrrec no és vàlida d’acord amb el que estableix el Reglament d’activitats arqueològiques i paleontològiques i, per això, demanen «que s’aturi la intervenció» que va començar dimecres, «conèixer com s’ha procedit a assignar aquesta» i «els motius pels quals s’ha assignat a una empresa estrangera», segons es pot llegir a la missiva signada per la presidenta de l’APAHA, Susanna Vela. 

El Govern, de la seva banda, va assegurar que la contractació de la intervenció al Forn del Perot s’ha fet d’acord a la normativa i va explicar que s’espera que les feines siguin breus i que finalitzin avui mateix «o com a màxim el dilluns».

Presumpta memòria pendent

En particular, l’associació de professionals va denunciar que, des del seu punt de vista, l’arqueòleg a càrrec del projecte, Òscar Augé, de l’empresa catalana Patrimoni Actiu, no podria assumir-lo, ja que tindria una memòria pendent de lliurar un altre projecte arqueològic el 2014. 

Segons l’APAHA detalla a la carta, el ministeri «hauria contractat doncs, to i sent coneixedor de les irregularitats exposades, aquest tècnic. Contràriament, fonts governamentals van declarar que «el senyor Augé no té cap treball pendent amb el Departament de Patrimoni». De la mateixa manera, el Govern va informar que «és possible per a professionals de l’arqueologia o la història interessats en el projecte sol·licitar la consulta del document» però que no és oberta a consulta pública. En canvi, els membres de l’APAHA consultats asseguren que, tot i que ho han demanat, mai han pogut veure aquesta memòria, de fet, segons la seva versió, ahir mateix un grup l’hauria sol·licitat però se’ls hauria comunicat que no existeix tal memòria.

En relació al problema del retard en les memòries l’associació de professionals ja va entregar una queixa formal al Govern el 18 de febrer passat perquè no van poder consultar una altra memòria, ja que, segons van ser informats, encara no estava enllestida tot i que s’havia exhaurit el temps per fer-ho.

«Secretisme»

Des de l’APAHA van explicar que feia dies que sospitaven d’algun moviment, a causa de l’hermetisme i «secretisme» amb què des del Departament de Patrimoni se’ls informava sobre aquesta intervenció. «Una de les directrius de l’associació és vetllar pel correcte desenvolupament de la pràctica professional i intentem fer un seguiment de les intervencions que es fan al territori».

 
Per això, es van assabentar que es faria una intervenció d’urgència al Camp del Perot i es van posar en contacte amb el coordinador de Patrimoni Cultural, Alfons Codina, per demanar-li informació sobre l’empresa que faria les feines i com serien els treballs. «Ell sempre va defugir donar una resposta concreta i deia que estava en tràmit», van explicar els professionals. «L’última comunicació és del divendres passat quan ens envia un email  informant que encara no hi ha res tancat i que quan estigui enllestit el podrem consultar [...] però el dimecres ens trobem amb què han començat els treballs i estan desenvolupant l’excavació pertinent», va relatar l’APAHA. 

En el marc legal

Efectivament, des del Govern van confirmar que les feines van començar el dimecres i també van informar que s’hi «preveu la delimitació de l’excavació i fotografia de l’espai per documentar la troballa». A més, van concretar que l’encàrrec de la intervenció ha tingut un cost de 1.500 euros i que, per tant, no calia organitzar cap concurs: «Es van demanar dos pressupostos i es va triar un, tot en el marc de la llei, si no, no s’hagués fet», van assegurar.  A més, van recordar que es tractava d’una intervenció d’urgència perquè les obres que van descobrir el forn no es podien quedar aturades ad eternum. 

Fets consumats

L’APAHA va explicar que va voler comunicar aquesta situació tan aviat com la va conèixer perquè temen que «el Govern actuï amb una política de fets consumats, és a dir, que quan vulguem demanar explicacions ja estigui tot dat i beneït». «Nosaltres volem participar de la bona praxi de la professió al país», van insistir els historiadors i arqueòlegs associats que, a la carta, recorden que tenen la mà estesa a la col·laboració amb l’Administració. 

El forn de Cal Terrissaire, segons Sergi Mas

L’artista català arrelat a Sant Julià des de fa 60 anys recordava fa unes setmanes a qui va pertànyer el forn terrissaire aparegut a la parròquia la setmana passada i sobre el qual, en un inici, s’especulava que fos més antic. El forn aparegut al Camp del Perot no és un altre que el forn de Cal Terrissaire, és a dir, el d’Isidre Planes a qui Mas encara va arribar a conèixer. «El que ha sortit ara era el forn petit, el de les coses delicades com gerros i plats, perquè més a munt, al mateix lloc on hi havia les basses per pastar el fang, en tenia un de més gran», va explicar Mas. D’aquest tipus d’instruments, al Pirineu hi havia, almenys i segons Mas, dos més: «Un a Bellver i l’altre a la Seu». Sembla que aquests dos estan totalment perduts o sigui que la importància del de Sant Julià augmenta. «D’alguna manera, tots els forns del Pirineu d’aquest tipus estaven relacionats i s’ajudaven entre ells per coure la producció de mig any en 48 hores».