La Batllia ha decidit desestimar en la seva totalitat la demanda que va presentar a finals del 2016 l’excònsol d’Encamp, Josep Dallerès, contra els autors del llibre El ball de la vida i contra l’editorial que el va publicar, Editorial Meteora, per vulneració del dret a l’honor. El demandant considerava que la novel·la era «una intromissió il·legítima» que el presentava com un «personatge obscur i malvat» la qual cosa «indueix al lector a pensar que està vinculant determinades responsabilitats amb fets ocorreguts amb una trama fosca en la qual s’amaga informació». Per tot plegat, qui va ser síndic general i ambaixador d’Andorra al Consell d’Europa demanava que s’enretirés la primera edició del llibre del març del 2016 i que, si s’esqueia, els responsables ometessin o efectuessin la corresponent rectificació de les al·lusions realitzades a Dallerès en les edicions i publicacions següents.
En la sentència –de primera instància i contra la qual Dallerès té previst recórrer, ja que assegura que «m’estranya» la decisió–, el primer que fa el tribunal és dilucidar que el cas està vinculat a la llibertat d’expressió i no d’informació «en tractar-se d’una novel·la biogràfica» i no de «fets relatats des del punt de vista periodístic». Així, en el document, al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, es relata que «la llibertat d’expressió comprèn la crítica de la conducta d’altri encara que aquesta pugui molestar o disgustar a la persona a la qual es dirigeix».

D’altra banda i pel que fa a la vulneració del dret a l’honor i al fet que el demandant considerava que abraçava la seva esfera privada, el tribunal considera que la crítica «se circumscriu a la seva esfera pública», ja que Dallerès era «cònsol menor de la parròquia d’Encamp i candidat a les properes eleccions». En aquest sentit es conclou que «la seva activitat pública és evident i el càrrec d’edil públic és el que regia en el moment en què es produïren els fets sobre els quins recau la crítica». Així doncs, es considera que la «rellevància pública» del polític «constitueix un requisit per tal que pugui prevaldre el dret a la llibertat d’expressió quan les paraules proferides es dirigeixen contra l’afectat».

Més arguments  

La resolució manté que tot i que «es puguin trobar expressions que podrien induir al lector a tenir certa imatge negativa del sr. Dallerès, no és suficient per invertir el caràcter prevalent de la llibertat d’expressió». La batlle exposa que s’està davant «del relat personal de la lluita d’una família trencada emocionalment per l’accident d’un fill i net menor d’edat» i «en part i en certs moments, en la recerca d’un perquè a tot el succeït». I és justament en la recerca del perquè on apareix la figura de l’excònsol i l’actuació del Comú d’Encamp.

En definitiva, es reitera que «les expressions responen a la personal i discutible opinió d’aquell que exerceix el dret a la llibertat d’expressió en un determinat context». A més, també es valora que el demandant, en el moment dels fets que relata el llibre, era un personatge públic en la seva vessant política «i per tant, està exposat a un control més rigorós de les seves actituds o actes. Quan s’exercita la llibertat d’expressió vers una persona pública, els límits de la crítica són més amplis». Alhora, es deixa clar que les expressions proferides «no són insults, menyspreus personal o vexacions» sinó que es tracta de «judicis de valor, creences, opinions discutibles i vivències subjectives».

Per tot plegat la batlle conclous que «no s’ha sobrepassat l’àmbit de la llibertat d’expressió» i per tant «no s’escau considerar que s’hagi produït una intromissió il·legítima al dret a l’honor» de Dallerès, «atès que les expressions proferides se circumscriuen a l’exercici de la llibertat d’expressió, en emetre idees o valoracions personals discutibles d’una persona pública, llibertat indispensable en qualsevol sistema democràtic, que ha de prevaldre, en aquest cas, al dret a l’honor».

La primera edició d’El ball de la vida va ser publicada el març del 2016 i relata la història de superació d’un nen de 4 anys que va patir un accident de trànsit a Encamp el 1984. 

Les reaccions

Anna Tohà, coautora del llibre: Anna Tohà es va voler mostrar prudent perquè sap que la sentència es pot recórrer però va destacar que «la lectura de tot plegat és que és un triomf de la democràcia i que es garanteix la llibertat d’expressió». Així va remarcar que «tots hauríem de defensar aquest dret» per «no convertir-nos en un país com Espanya» i va celebrar el criteri de la batlle. D’altra banda va voler dedicar la sentència favorable «al meu fill, perquè ho ha passat molt malament, i a tots els demòcrates d’Andorra».

Albert Salvadó, coautor del llibre: Malgrat recollir una primera sentència favorable Albert Salvadó va assegurar que «no estic satisfet, no és una cosa que em produeixi satisfacció perquè mai s’hauria d’haver produït». En aquest sentit va remarcar que en un plet sempre hi ha qui guanya i qui perd i que «no em satisfà ni guanyar ni perdre». Amb tot, igual que Tohà, va remarcar que «l’única cosa positiva de tot plegat és que la llibertat d’expressió ha guanyat la partida. I que es garanteixi aquest dret no té preu».