Després que el Museu del Tabac acollís, amb gran èxit, una exposició sobre l’hiperrealisme el 2013, aquest estiu ho torna a fer i des d’avui ja es pot visitar aquest retorn batejat amb el nom del moviment: Hiperrealisme. Si bé la primera edició de la proposta el tractava des del seu naixement fins a l’actualitat, la mostra que es pot visitar avui al museu de Sant Julià se centra en l’evolució de l’hiperrealisme en l’última dècada i, sobretot, en els últims cinc anys i facilita l’accés a obres de rabiosa actualitat de la mà de la galeria Plus One de Londres, que comissaria la mostra, com ja va fer cinc anys enrere. 

La comissària de l’exposició, Maggie Bollaert, va explicar, en primer lloc, que «l’hiperrealisme viu en constant evolució» i per això té sentit veure com ha canviat en aquests pocs anys. Alhora que va recordar que el moviment es troba en un moment «popularment molt apreciat». A més, va assenyalar que la naturalesa arquitectònica del Museu del Tabac els havia anat com anell al dit per distribuir les obres segons si eren naturaleses mortes, paisatges, figures humanes o escultures, etiquetes que engloben la totalitat de les 92 obres que acull l’exposició fins al 30 de setembre, en total 101 dies per visitar una mostra molt atractiva a la vista i que és totalment gratuïta. 

Monumentalitat

Bollaert va assenyalar com a característica compartida per molts dels artistes coetainis hiperrealistes «la monumentalitat» i com a exemple va assenyalar el quadre que serveix d’imatge de la mostra: Who Let the Dog Out, de François Chartier. «Una escultura d’un gos que en realitat és de 30 centímetres aquí es representa en un quadre de més de dos metres», va assenyalar Bollaert. 
Una monumentalitat que la comissària va assenyalar especialment també per a les pintures de Paul Beliveau, una mena de collages de lloms de llibre, que arriben fins a gairebé els tres metres. Les fruites i flors tradicionals dels bodegons des de fa segles es repeteixen aquí amb elements que ens parlen de modernitat, fruites embolicades en plàstic o gerros de vidre, en lloc de plata. 

Abstracció

Per a Bollaert, «el fet que reconeguem un objecte, no vol dir que no es tracti d’una composició abstracta i la línia divisòria entre l’abstracció i l’hiperrealisme és molt fina quan parlem de natures mortes». 

Els reflexes del paisatge

Abunden les escenes urbanes amb «intel·ligents» jocs de reflexos «que l’ull humà està entrenat per a no veure en circumstàncies normals». Així veiem la ciutat a través d’unes ulleres de sol o del vidre d’un vaixell.

La figura humana

L’artista Ricardo Cinalli, present a la inauguració, va assenyalar que el seu Ready-Made Boy, retrat de Rick Genest, l’home que té el cos totalment tatuat, parla de «la necessitat de personalitzar-se en un món impersonal». 

A banda, Bollaert va voler assenyalar La dualitat de Lord Archer, que divideix la cara de l’escriptor simètricament en blanc i negre i amb color per definir la seva personalitat dual. Entre les set escultures de la mostra, destaca Escultura de dues cares, una reflexió entre el món digital i el món real.