Ja fa més de dos mesos que l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va posar fi a l’accés directe al psicòleg i al psiquiatre. Des del 3 d’abril, les trucades es filtren i és el metge de capçalera qui deriva els pacients als serveis de salut mental. L’objectiu del nou protocol és, a banda de descongestionar les consultes, prioritzar els casos més greus davant dels més lleus. Per identificar la gravetat dels problemes psicològics, però, encara hi ha molt a fer. 

«Estem en una fase en què intentem veure quines són les causes per les quals arriben aquí. Un cop tinguem l’anàlisi feta, podrem veure quina capacitat de resposta tenim», va explicar la cap de Salut Mental, Gemma Garcia. A partir d’aquí es conclourà si el servei necessita més professionals. 

Sobre l’ús que la societat fa dels serveis psicològics, Garcia ho té clar. «No podem acabar tenint tots un psicòleg o un psiquiatre de companyia igual que tenim un metge de capçalera. Hi ha d’haver un filtre», apunta la psiquiatra. «Si tothom hi hagués d’anar estaríem assumint que la gent no és capaç de gestionar els seus propis problemes», va detallar l’experta, que apostar per evitar la «psiquiatrització» de la població. 

Si tothom anés al psicòleg, no hi haurà mai prou professionals per assumir tota la demanda. Ara, amb la futura incorporació de la psicologia a la cartera de serveis de la CASS, s’està posant sobre la taula de quina manera i en quin percentatge hauria de ser la parapública la que cobreix els serveis. Segons Garcia, els casos més seriosos han d’estar garantits per la CASS. «Tothom ha de tenir una opció pública per rebre un tractament quan pateix un trastorn mental», afirma. 

Pel que fa als problemes més lleus, Garcia dubta que la societat hagi de pagar-ho. «No sé fins a quin punt la població en general ha de pagar per coses que no són malaltia», va afirmar. Garcia considera que si l’objectiu del pacient és millorar algun dels aspectes de la seva vida, perquè té problemes de parella o perquè vol canviar algun tret de la seva personalitat, l’interessat és qui ho ha de finançar. «Ara, si la persona no pot fer res amb el problema i si no es tracta hi ha l’opció que empitjori, llavors sí que s’ha de subvencionar».
«El concepte del què és la salut mental de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és pràcticament ser feliç. Si tothom que no és feliç del tot necessita un psicòleg, no donaríem l’abast», assegura l’experta. Concretament, segons l’OMS, la salut mental es defineix com «l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties». 

Així, Garcia creu que la millora de la salut mental dels ciutadans ha de passar per estratègies socials i no tant de salut. «S’ha de fer més feina de prevenció a les escoles, a les feines i a tots els entorns on pugui haver desequilibris, malestars i estrès», va afirmar la psiquiatra.