La primera diagnosi de l'estudi que vol mesurar l'impacte que té sobre la salut i el benestar el fet de viure a la Cerdanya apunta que l'índex de satisfacció dels seus veïns i veïnes, respecte a tot allò que els hi aporta el lloc de residència en aquests àmbits, podria situar-se per sobre del d'altres comarques catalanes. Així ho han anunciat aquest dilluns els responsables de desenvolupar aquest treball de recerca. L'acte s'ha fet a l'Hospital de Cerdanya, ens que participa del treball juntament amb les universitats de Perpinyà i Girona i el clúster empresarial El Sol dels Pirineus, que vol potenciar la vall com a destí de salut i benestar.

Durant la presentació dels primers resultats obtinguts, tant a partir de la pràctica de proves físiques com de qüestionaris sobre la percepció de qualitat de vida, han explicat que les dades guarden un certa relació amb les conclusions de la darrera Enquesta de Salut de Catalunya. Tot i això, tenen previst ampliar la seva mostra amb persones que viuen en zones costaneres per tal de poder extreure'n, de cara a la tardor, les primeres comparatives entre tots dos col·lectius. Així, tot i que els primers resultats, presentats aquest dilluns a l'Hospital de Cerdanya, són positius, aquests s'han de contrastar encara amb els que s'obtinguin amb d'altres participants residents a les comarques del litoral català.

Pel que fa als qüestionaris sobre qualitat de vida, fins ara els han respost prop d'una setantena de persones i l'objectiu és arribar a comptar-ne amb una mostra de 300. Els resultats obtinguts fins ara a partir de les enquestes guarden una certa relació els de la darrera Enquesta de Salut de Catalunya, que conclou que a l'àmbit de l'Alt Pirineu i l'Aran el 36% de la població creu que la seva salut és “molt bona”, sent aquest el percentatge més alt del país. D'aquesta manera, el pronòstic és que les dades de l'estudi focalitzat a la Cerdanya serviran per validar que el seu índex de salut i benestar està per sobre del d'altres comarques, segons ha dit Treserras, que també ha afirmat que aquests indicadors "ajuden a creure en aquesta hipòtesi de treball".

Viure en alçada

De fet, un dels objectius de l'estudi és mostrar la influència que pot tenir el fet de viure a més o menys altitud sobre el nivell del mar, tenint en compte que gairebé tots els pobles de la Cerdanya són a més de 1.000 metres d'altitud. En aquest sentit, el director del Clúster El Sol dels Pirineus, Ramon Treserras, ha explicat a l'ACN està previst que les mateixes proves físiques a les quals s'han sotmès més d'una quarantena de veïns de la Cerdanya es duguin a terme aquest estiu en zones costaneres, per, posteriorment, poder comparar-ne els resultats i presentar aquestes dades durant aquesta tardor.

De la quarantena de persones que s'han sotmès a les proves físiques, gairebé la meitat tenen més de 55 anys i van dur a terme una marxa caminant durant sis minuts. Mentre, la resta, que són més joves, van realitzar un test de Cooper, que consisteix en córrer la màxima distància possible durant un període de dotze minuts. A més, a tots ells se'ls va mesurar la freqüència cardíaca, la tensió arterial i la saturació d'oxigen. La intenció és que els participants que les facin a nivell del mar, en les properes setmanes, siguin persones amb característiques similars, per tal d'aconseguir que una comparativa el més acurada possible.

L'estudi pretén "demostrar, amb dades objectives, que el territori de la Cerdanya aporta beneficis per a la salut i al benestar, tant entre les persones que hi viuen com en les que el visiten". A partir d'aquesta premissa, la voluntat és oferir productes i serveis vinculats tant a aquests àmbits com als del turisme, l'alimentació, l'esport o el desenvolupament sostenible.