La llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació aprovada pel Consell de Ministres prioritzarà les empreses implicades en la igualtat a l’hora de ser contractades per l’administració pública. La mesura pretén motivar el sector privat a impulsar accions favorables a la no-discriminació. Tal com va explicar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, els criteris qualitatius que s’introduiran als plecs de bases dels concursos valoraran, per exemple, que les companyies candidates tinguin plans d’igualtat entre dones i homes. També sumaran punts extra les empreses que certifiquin que no hi ha bretxa salarial entre els dos sexes i que garanteixen l’accés de les dones a càrrecs directius. 
 

La llei preveu impulsar un programa per a la igualtat de gènere i mesures per afavorir la conciliació

Les adjudicacions que es facin des del sector públic també donaran prevalença a les entitats que comptin amb treballadors amb discapacitat i apostin per la inclusió. «És normal que una entitat que és socialment responsable, que contracta persones en risc d’exclusió i estableix itineraris de formació professional que permeten la inclusió d’aquestes persones a la vida laboral ordinària, també siguin premiades», va assegurar ahir el titular de la cartera d’Afers Socials. «Haurem d’exigir i també premiar els que fan els deures», va afegir el demòcrata. 

El següent pas, una llei específica

Tot i que l’objectiu del Govern és treballar per teixir una futura llei específica per a les dones, el canvi legislatiu que entrarà a tràmit parlamentari no només vol vetllar per la igualtat de gènere sinó que, tal com ja s’havia anunciat, també es dirigeix a altres col·lectius en risc d’exclusió social. Entre aquests, es troba la gent gran, les persones LGTBI, els immigrants, les persones amb discapacitat i els infants i adolescents.

Aquesta llei inclou gran part de les prioritats establertes al Llibre blanc, com la creació de l’Observatori de la igualtat, l’obligació del Govern d’aprovar un pla integral per a la igualtat i la no-discriminació, un programa per a la inserció laboral de les persones en situació de vulnerabilitat, cada quatre anys, i el suport al naixement d’una plataforma amb totes les entitats socials del país. A més, es preveu impulsar un programa per a la igualtat efectiva de les dones i els homes per incloure mesures per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. També s’estableix que el Govern ha d’impulsar campanyes de sensibilització, formació i promoció de la igualtat amb la col·laboració dels mitjans de comunicació.

Les aportacions de les entitats

El text també estableix que les dones que hagin patit discriminació salarial a la feina i que tinguin una sentència que els doni la raó puguin recuperar els perjudicis econòmics causats. A més, en casos de violència de gènere, no serà la víctima qui haurà de provar que ha patit una agressió. «Si s’aporten uns indicis mínimament fonamentats, qui ha de provar que no s’ha produït la discriminació és la part demandada», va comentar Espot, que va agrair la col·laboració de les entitats feministes en la creació de la llei. 

Els funcionaris podran triar entre tres horaris laborals

Els funcionaris podran escollir entre tres horaris laborals del 10 de setembre al 31 de desembre. Es tracta d’una mesura aprovada ahir pel Consell de Ministres amb voluntat de fomentar la conciliació laboral, social i familiar. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va detallar que la prova pilot dona la possibilitat de triar entre l’horari vigent a l’administració pública –de 8 hores i 15 minuts de dilluns a dijous i de set hores els divendres–; una nova jornada de treball ininterrompuda de 7 hores i 45 minuts diaris de dilluns a divendres i de 7 hores i mitja els dies de jornada intensiva, i una altra de partida amb 7 hores i 45 minuts de dilluns a divendres i de 7 hores i mitja les setmanes de jornada intensiva. A més, la flexibilització reclamada pel col·lectiu de treballadors de l’administració pública suposa també l’ampliació de la franja horària en què es permet l’entrada a la feina, que passa a ser de les 7.30h fins a les 10h. També es proposen per a les jornades de treball partides una aturada de mínim 30 minuts i de màxim 2 hores, així com una pausa de 20 minuts per a les jornades ininterrompudes i de 20 minuts o bé 10 minuts al matí i a la tarda per a les jornades partides. 

Al novembre es passaran unes enquestes al personal i als usuaris per esbrinar l’opinió general al voltant de la prova pilot i per saber si cal fer algun canvi, mantenir-ho durant tot el 2019 o tornar a l’anterior model. Segons va afirmar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la nova mesura hauria de servir d’exemple al sector privat. Tot i així, va admetre que en alguns àmbits, com en l’hostaleria, el comerç i la restauració, l’aplicació de mesures a favor de la conciliació serà «més complicada».