Un dels sectors que va sortir més malparat de la crisi econòmica va ser el del comerç. Joan Micó, director del Centre de Recerca Sociològica (CRES), va explicar ahir, durant la presentació de l’estudi El mercat de treball a Andorra, que els empleats del comerç, lluny de millorar la seva situació, continuen patint unes «males condicions laborals». «S’estan generant tensions perquè els sous estan molt a prop del salari mínim», va afegir l’expert. També va destacar que és un dels col·lectius que treballa més hores extraordinàries i que té més dificultats per conciliar la vida laboral amb la familiar. 

L’estudi també constata que un 4,9% del total de treballadors tenien més d’una feina el 2015. El 3,3% d’aquests, feien jornades de més de 40 hores a la setmana. Entre aquests, es troben empleats del comerç, de l’hoteleria, de la restauració, personal de neteja i serveis empresarials i provinents de l’administració pública. L’1,5% restant es forma del conjunt de pluriempleats que sumaven menys de 40 hores laborals a la setmana.

Més precarització

El comerç és un dels sectors inclosos en l’anomenat segment secundari. Aquesta classificació utilitzada pel CRES en l’estudi engloba les professions menys qualificades, amb més temporalitat i amb els salaris més baixos. L’estudi, que analitza l’evolució del mercat laboral arran de la crisi econòmica, constata que del 2010 al 2015 els treballadors que s’inscriuen en aquesta categoria són els que han patit més intensament la precarització. 

En aquests anys, la temporalitat i les subcontractacions han augmentat, i les complicacions per millorar laboralment s’han agreujat perquè ha disminuït l’oferta de treball. Per tant, els ciutadans tenen menys possibilitats de progressar canviant de feina. 

Els més qualificats

Tot i que no tan bruscos, també s’han detectat canvis dels treballadors que pertanyen al segment primari, on els sous són un 40% més alts que els del segment secundari. En aquest grup s’inclouen directius, tècnics, administratius, funcionaris i empleats dels sector de l’educació, la sanitat i de les finances. L’informe destaca, en aquest col·lectiu, una major presència de dinàmiques de flexibilitació i precarització, amb més subcontractacions i contractes temporals. 

Micó va ressaltar que, en alguns casos, les condicions són similars a les del segment secundari, però amb la diferència que gaudeixen de caps de setmana lliures i un «major prestigi social». 

Els treballadors que continuen mantenint condicions laborals similars són aquells que tenen més antiguitat, els que mantenen un lloc fix a administracions i parapúbliques, i les persones amb més formació o en llocs estratègics per a les empreses. 

Bretxa salarial

A banda del volum de contractes temporals, que el 2015 ja suposaven l’11,6% del total de contractes –un 5% més respecte al 2010–, l’estudi també fa esment  dels efectes de la discriminació de gènere en l’àmbit laboral. Les dades mostren que les dones cobren un 14,6% menys que els homes. La bretxa salarial s’accentua en feines en què es requereixen més estudis. Amb estudis universitaris, les dones cobren un 19,9% menys que els homes. Amb estudis primaris o sense, la bretxa és de l’11,5%.

D’entre els motius que expliquen aquesta diferència, Micó va incidir en la proporció de dones que treballen a temps parcial. Aquestes feines les desenvolupen el triple de dones (un 17,8%) que d’homes (un 4,9%). Es tracta d’una tendència que també afecta altres països com Espanya i França. La mitjana europea segueix la mateixa línia, amb un 8,9% d’homes i un 32,1% de dones en feines a temps parcial. 

Inscrits un terç dels aturats

Només un terç dels aturats al país estan inscrits al Servei d’Ocupació. Tal com va apuntar el responsable d’Estadística, Enric Ripoll, les persones que busquen feina opten, majoritàriament, per altres vies. «El Servei d’Ocupació no és la via preferent per als aturats», va assegurar l’expert. 

Un dels motius que expliquen aquesta falta de confiança cap al Servei d’Ocupació, a càrrec del Departament de Treball i Ocupació del Govern, és la condició de residents de molts dels aturats. El registre s’evita perquè en molts casos es necessita un contracte laboral per tenir el permís de residència. 

La taxa d’atur es trobava, l’any passat, al 2,4%, que es tradueix en un miler de persones. El percentatge màxim es va registrar el 2013, amb un 6,3%. Ripoll va explicar que fins al 7% l’atur es considera tècnic i resultat del temps que passa entre que s’acaba un contracte i es comença un altre. La taxa d’atur a Andorra és molt més baixa que als països veïns. A Espanya s’arriba al 17%. Dels aturats al Principat, un 74% és de curta durada i el 26% restant fa més d’un any que busca feina.