Les dades sobre detencions per casos de violència de gènere i masclista mostren un constant increment. Entre el gener i el juny els casos quantificats en el balanç de detencions setmanal que fa la Policia s’ha doblat en un any, i tot just dilluns passat es van fer públics cinc arrestos per presumptes casos de violència domèstica. Davant d’aquesta situació, les associacions de dones fan una crida per incrementar els recursos destinats a atendre les víctimes. «És veritat que es perd la por a denunciar, però manquen recursos», afirma la presidenta d’Stop Violències, Vanesa M. Cortés, que considera que el fet de disposar «d’un sol equip d’atenció per a tot el país no és suficient». Des del seu punt de vista hi hauria d’haver «un servei per cada parròquia o cada dues». Amb tot, deixa clar que en cap cas aquesta consideració vol ser una crítica a la tasca desenvolupada per l’actual servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere i violència domèstica del Govern, al contrari, destaca que el seu treball és d’allò més lloable.

Geli considera que les víctimes han perdut la por a denunciar, un fet compartit per l’entorn, com els veïns

Una falta de recursos que també apunta la mediadora social de l’ADA, Elvira Geli. «S’està fent molt bona feina, però és cert que els recursos són limitats. Estaria bé que a cada parròquia hi hagués una treballadora social especialitzada en aquest aspecte», apunta, afegint que seria una bona manera de donar un servei més proper i facilitar l’atenció a les víctimes. «Si tenim més casos, hem de tenir més gent especialitzada. El millor seria que amb un servei en tinguéssim prou, perquè això voldria dir que pràcticament no hi hauria casos», detalla.
Geli, malgrat admetre que la gent ha perdut la por a denunciar, es mostra escèptica amb el fet que aquest sigui l’únic motiu que expliqui l’increment de casos. «Les cinc detencions de cop en una setmana, és molt fort», manifesta, admetent, això sí, que s’ha detectat que a la gent de l’entorn d’una possible víctima de violència de gènere també ha perdut la por a denunciar. «Fins i tot si passa al carrer, la gent s’atreveix a dir alguna cosa. O els veïns. Potser abans callaven, i ara són els primers a trucar a la Policia», exposa.

Violència sexual

Un altre problema que preocupa especialment a Stop Violències és el de la violència sexual. «Els casos van en augment i no hi ha cap servei especialitzat. Stop Violències som els únics», remarca Cortés, que reclama que es pugui disposar d’un servei públic on es puguin atendre les víctimes. «I quan diem violència sexual no parlem només de violacions al carrer, també ens referim a agressions sexuals en el si de la parella, a la feina o entre menors», subratlla.

Stop Violències apunta que hi ha un increment dels casos de violència sexual en diversos àmbits

Geli, més enllà de reclamar un servei especialitzat, considera que per les dimensions del país «el més important és que tots estiguem coordinats, que la víctima estigui protegida i ben informada». Amb tot, considera que si els casos seguissin augmentant «potser sí que caldria fer un pensament i mirar de tenir treballadors especialitzats que puguin dur a terme aquesta atenció».

Feina pendent 

Totes dues coincideixen que si bé fins ara s’han fet passos endavant que han ajudat que es puguin detectar millors els casos, que les víctimes denunciïn i que rebin l’atenció que toca, encara queda molta feina per fer. «Volem més, són àmbits en què s’ha de lluitar per terra, mar i aire», assegura la presidenta d’Stop Violències, que destaca que alguns dels aspectes que caldria tenir en compte serien «tenir una bona educació a les escoles i que no ens trobéssim amb cap cas de dones sobremedicalitzades». Això no obstant deixa clar que «estem en el bon camí».

Un altre àmbit en el qual també es demana incidir és en la justícia. «Sabem que es fan formacions als batlles, però en cara ens trobem que es jutja amb prejudicis». És per aquest motiu que desitgen disposar d’una batllia especialitzada en família i violència «però amb molts professionals i que compleixin els convenis que el país té signats, perquè hi ha alguns batlles que a vegades s’obliden que un conveni com el d’Istanbul –reconeix la violència contra les dones com una violació dels drets humans i aborda la violència contra les dones a mitjançant mesures dirigides a la prevenció de la violència, la protecció de les víctimes i l’enjudiciament dels autors– és d’obligat compliment».
Per aconseguir erradicar aquesta xacra i complir amb la feina pendent, Vanesa M. Cortés deixa clar que cal «voluntat política» i «consultar les entitats professionals especialitzades des d’un inici», per evitar confusions i mancances en els textos legislatius.