Quan Josep Ruiz tenia 7 anys, ara en té 86, perseguia a Diezma, al seu poble natal de Sierra Nevada (Granada) les poques ones hertzianes que es podien sintonitzar a l’indret i li fascinava escoltar Ràdio Andorra. Trenta anys després, Ruiz va arribar al Principat en moto «encara que era l’agost, vaig caure pel gel de la neu» i va tenir l’ocasió de visitar Ràdio Andorra, per acabar de fascinar-se «com podia arribar fins allà abaix?!», recordava ahir durant l’homenatge al padrí més gran de la parròquia d’Encamp. Una de les primeres persones que va conèixer al país va ser «el jutge Canturri, encara que jo no sabia que era jutge al principi, però em va fer gràcia el seu cognom», per a qui reclama un carrer «perquè Mitterrand m’està simpàtic, però no és el mateix». 

La Maria Rubio, en canvi, és la padrina de més edat homenatjada aquest any i que va venir a passar uns dies a l’Hotel Univers, ara fa 50 anys, quan en tenia uns 38. Ja feia anys que s’havia desplaçat de Granada a Organyà però «una de les meves filles va trobar feina de perruquera aquí i nosaltres vam obrir un bar, treballàvem molt, de les 6.00 a les 3.00». «Jo no canviaria Encamp per res», va dir.