El parlamentarisme andorrà és la temàtica que la Societat Andorrana de Ciències (SAC) va escollir en el marc de la 31a Diada andorrana a la 50a Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que es va celebrar dissabte a Prada de Conflent. Visions històriques i la necessitat de plantejar canvis en el model es van posar sobre la taula per alguns dels ponents. Així, algunes de les qüestions plantejades van ser el pes del Govern en front del Consell General i el rol que aquest hauria de tenir, tal com va plantejar la periodista Noemí Rodríguez o l’advocat Antoni Morell, o si caldria incrementar el nombre de consellers, segons el doctor en dret i advocat Pere Figuereda. 
També es va qüestionar el model actual de representació, de boca del coordinador de Joventut Socialdemòcrata d’Andorra i membre del comitè executiu del Partit Socialdemòcrata, Pere Baró, qui va destacar que «l’actual parlamentarisme andorrà va ser un encert» en el seu moment però també va remarcar que s’ha de mirar d’actualitzar-lo i va fer una crida a deixar de banda «la tradició» i buscar un parlament «realment representatiu». «Potser la funció dels parlamentaris parroquials es pot treballar des de les parròquies i designar un responsable per fer de línia directa entre consell i comú», va proposar. «Penso que encara ha passat poc temps  per dur a terme una hipotètica reforma de la Constitució i experts exteriors de nivell en l’àmbit del Dret Constitucional sempre en parlen com un molt bon model», va declarar el síndic general, Vicenç Mateu a RTVA.

Comparacions

També des del PS, el seu president, Pere López, va comparar diferents sistemes parlamentaris del món per incidir també en la falta de representativitat de l’andorrà i el consegüent allunyament dels ciutadans. De manera similar, el doctor en dret i advocat Pere Figuereda va comparar els parlaments dels petits estats d’Europa, concretament de Mònaco, Liechtenstein i San Marino amb el d’Andorra. A més l’expert va recordar que la Constitució dona la possibilitat que al Consell hi pugui haver fins a 42 consellers i es demana quin és el nombre de parlamentaris òptim. 

El conseller general d’SDP, Víctor Naudi, va reflexionar sobre la sobirania en forma de preguntes retòriques sobre  la crisi de desafecció política global o les controvèrsies arreu d’Europa per la cessió de sobirania als organismes supranacionals, indicant que Andorra no n’està aïllada. 

«Denigració»

En la ponència de l’advocat i escriptor Antoni Morell es va lamentar que el Consell General sigui un òrgan institucional que «s’ha denigrat molt» i va considerar que dona més importància al control de l’executiu i «molt menys a la impulsió de l’acció que li correspon, legislar». En la seva opinió, hi ha «un predomini i una prevalença excessius del poder executiu».

Altres aportacions com les dels historiadors Albert Villaró, Susanna Vela, Pere Cavero i Domènec Bascompte van reflexionar  sobre el paper del Consell de la Terra, del qual l’any que ve se celebrarà el sisè centenari, tal com recorda Villaró, que reivindica una commemoració adequada. També el conseller de Demòcrates per Andorra Carles Jordana va fer un repàs històric i va recordar que Andorra compta amb un dels parlaments més antics d’Europa, i, a la vegada, «una estructura molt peculiar de govern». 

De la seva banda, el politòleg Yvan Lara va analitzar el parlamentarisme andorrà partint de les teories de Bernard Manin i que reflexiona sobre la flexibilitat de model per adaptar-se a diferents moments històrics. 

Copríncep

L’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric vives també va ser present a la Diada de Prada, on va presidir una Missa en llengua catalana, idioma del que es va manifestar «orgullós».

Meritxell Mateu diu que «el masclisme és present» a DA i Stop Violències reivindica l’avortament

3El debat sobre el parlamentarisme a la 31a diada andorrana a la 50a UCE va reivindicar el paper de les dones. L’exconsellera general, Meritxell Mateu, va posar en relleu: «El masclisme, fruit de la societat patriarcal que ens envolta, també és present dins del partit que vaig representar durant les passades legislatures del 2011 al 2016 [DA]. És un fenomen transversal» i va afegir que «el sostre de vidre existeix», respecte de la situació  de les dones al Consell General. D’altra banda, la psicòloga i presidenta d’Stop Violències, Vanessa M.Cortés, va afirmar, després de fer un repàs històric, que «l’existència de dones al Consell General no garanteix l’avançament en drets» i va afegir que el «país necessita un acte de valentia per sobreposar-nos a la por i la culpa de l’església i el patriarcat».

Durant la seva ponència, Cortés va considerar que «sense consciència de gènere, sense mirar les dificultats de les dones i les relacions de poder, la igualtat és una bonica il·lusió», mentre que Mateu va recordar «la societat patriarcal»  que és Andorra. 

L’exconsellera també va lamentar que el 2011 no s’escollís una dona com a síndica general, un càrrec que, fins ara, sempre ha estat ocupat per dones. A més, va valorar positivament la influència de les dones del Consell General per aconseguir horaris de feina que permetin la conciliació familiar ja que, segons ella, els homes prioritzaven només la compatibilitat amb els seus negocis privats. A més, va fer esment dels atacs masclistes viscuts mentre feia campanya electoral.