PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Un ball per l'Elvira

Farràs va ser una de les persones que més va contribuir a la preservació del Ball Cerdà

Per El Periòdic

Assaig d'una part dels participants del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell.
Assaig d'una part dels participants del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell. | EL PERIÒDIC

L'organització del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell farà aquest diumenge de Festa Major, al migdia a la plaça Patalín, un acte en record d'Elvira Farràs, una de les persones que més va contribuir a seva preservació d'aquesta tradició. Farràs va morir aquest mes de mes de juny passat als 95 anys.

En el transcurs del Ball Cerdà, just després de l'entrada dels dansaires, es recordarà la tasca que va dur a terme la docent i activista cultural urgellenca per salvar el Ball Cerdà durant les dècades de 1960 i 1970, quan la participació estava minvant. Està previst dedicar-li unes paraules de record segons ha explicat una de les organitzadores, Dolors Carrillo.

Fins aquest divendres, les 200 parelles que hi participen acudeixen als assajos previs d'una dansa popular que antigament tenia com a finalitat mostrar-se davant del públic per anunciar l'imminent casament. "El simbolisme del Ball Cerdà és el d'un xicot que dona a conèixer a la seva promesa", segons ha recordat una altra de les organitzadores, Montse Guiu, que conclou que l'essència de la dansa tradicional de la Seu és "mostrar la bellesa i l'amor enmig de la festa".

Per tal de consolidar-lo encara més de cara al futur, s'està treballant en la creació d'una associació que ha de servir, entre d'altres, per disposar d'un registre de participants i recopilar altres dades que puguin ser útils per tenir-ne una història escrita.
Actualment, al ball hi prenen part persones de totes les edats, des dels quatre als més de 80 anys. Al 2016, a més, va ser declarat com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, un reconeixement que per Guiu ha de motivar la seva preservació de cara al futur i perquè la població valori que "tenim un tresor i l'hem d'anar mantenint i polint". En aquest sentit, la coordinadora considera que cal contribuir a que els més petits l'estimin i "contagiïn" aquest sentiment a d'altres persones per tal de mantenir viva la tradició que ara mateix representa "la columna vertebral" de la Festa Major de la Seu.

L'objectiu és que l'associació entri en funcionament abans de l'any que ve amb la voluntat de posar sobre el paper els passos que la conformen o la normativa relativa a edats i vestimenta, entre d'altres. L'objectiu és que tant aquesta documentació, com el cens de participants que s'està creant, siguin una eina de consulta a partir de la qual es pugui elaborar una història escrita sobre el ball, segons explica Guiu que, després de més de 30 anys participant-hi, ara també ensenya al grup de joves i adults que hi prendran part diumenge.

El Ball Cerdà, que oficialment té un origen incert, s'ha ballat de forma pràcticament ininterrompuda des de finals del segle XIX. Actualment hi ha moltes parelles de dansaires formades entre amics o pares i fills. En el cas de Dolors Carrillo, porta gairebé 40 anys ensenyant-lo al grup d'infants i joves, tot i que la seva participació es remunta a l'època en què encara existia el darrer esbart de la Seu d'Urgell.

Comenta aquest article

PUBLICITAT