PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’horari laboral i escolar, la principal causa de retencions

Bonell proposa pagar la primera hora de pàrquing i fer gratuïta la segona per evitar tanta mobilitat

Per El Periòdic

Retencions a l'avinguda Tarragona.
Retencions a l'avinguda Tarragona. | Arxiu ANA

L a xarxa viària andorrana s’estructura en una gran Y des de la rotonda del km 0 fins a la frontera espanyola, amb una pota que s’estén cap al Pas de la Casa i una altra que ho fa en direcció a la vall de la Massana, que a la vegada compta amb dues bifurcacions cap a Ordino i Arinsal. Un total de 127 quilòmetres que el cap d’àrea de Mobilitat, Jaume Bonell, assegura «que els utilitzem a fons». Durant la temporada d’hivern, els fluxos de circulació de les persones que van a esquiar van de sud cap a nord durant el matí i de nord cap a sud a partir de les 17.00 hores, als que els hi sumen els moviments de nord cap a sud des del Pas de la Casa i els desplaçaments de les persones que viuen al país i es desplacen d’un punt a un altre. Tot això provoca retencions i problemes de circulació al llarg del territori.

 

Bonell creu que el teletreball ajudaria a descongestionar el trànsit, especialment en les hores puntes

El departament d’Estadística calcula que el 2017 el parc automobilístic andorrà estava format per 84.379 vehicles, dels quals 57.074, un 67%, eren turismes, el que representa 1,2 cotxes per persona. Aquests generen, segons Mobilitat, 135.500 desplaçaments diaris i interns pel Principat. Les puntes de trànsit mitges que es recullen a les principals vies són de 14.000 vehicles en cada sentit, arribant als 16.500 en cada sentit a l’avinguda Tarragona. La capacitat de transport de la xarxa viària és de 900 cotxes per hora, «més enllà d’aquesta xifra ja comencem a col·lapsar», apunta Bonell, en declaracions a l’ANA.


«Possiblement hi hagi vehicles que facin un desplaçament al matí per anar del domicili a la feina i a la tarda de la feina al domicili», explica el cap d’àrea, o «n’hi ha d’altres que es mouen quatre o cinc vegades per les parròquies altes». És per això que les càmeres de Mobilitat detecten els moments de conflicte a les carreteres andorranes a les 8.30 hores, a les 13.00 hores, a les 15.00 i un cop els infants acaben l’horari escolar, de les 16.45 hores fins a les 19.00 hores. «En comptes de posar fàcil que els pares puguin anar a recollir els nens al col·legi potser ho hem de posar difícil», afirma Bonell, que veu com el costum d’anar a buscar els fills a l’escola i portar-los a les activitats extraescolars provoquen retencions a les carreteres. «Si tinguéssim l’oportunitat de poder canviar-ho, i no és fàcil el que vaig a dir, segur que seria en benefici de tots», apunta el cap d’àrea.


Possibles solucions al col·lapse 

«Les polítiques dels aparcaments comunals amb la gratuïtat de mitja hora o una hora porten a la promoció de la mobilitat» explica Bonell, ja que, per exemple, un empresari pot estar movent el cotxe tot el dia sense pagar per aparcar, sense alleugerir el trànsit. De la mateixa manera que construir més places d’aparcament tampoc resoldria el problema ja que, tenint en compte que les xifres de matriculacions «creixen cada dia», arribarà el punt on «tornaràs a saturar i hauràs de tornar a preveure més». Bonell dona com a possible solució fer de pagament la primera hora d’estacionament i la segona gratuïta, «per aquell que s’està molta estona el compte final és el mateix però no estàs subvencionant la mobilitat de curta durada», apunta.


Una altra solució a l’hora d’alleugerir el trànsit seria, segons Bonell, que les empreses optessin per oferir a les persones treballadores la possibilitat de fer teletreball, aprofitant que la xarxa informàtica ens permet estar interconnectats amb la resta de companys i seguir treballant. També deixa caure altres estratègies, menys aplicables a Andorra però que s’han posat en marxa en altres ciutats europees, com els peatges per entrar a la ciutat. «Imagina’t que tinguis un peatge a la rotonda de la Margineda, impossible», reconeix el cap d’àrea de Mobilitat. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT