Tothom esperava l’anunci de la data d’eleccions ahir, encara que la majoria ja tenia coll avall que la legislatura s’esgotarà, o gairebé. El cap de Govern, Toni Martí, feia mesos que prometia que durant el debat sobre l’orientació política del Govern tindríem una data però no va ser així, o almenys durant la primera jornada. «Jo em vaig comprometre i compliré la meva paraula», va dir Martí després del seu extens discurs de tres hores al grup de periodistes que, qui més qui menys, comptava amb el titular de la cita electoral. Si confiem en la paraula del cap de Govern, la jornada d’avui sí que ens donarà un dia i un mes concrets. L’oposició en bloc, una vegada la sessió s’havia aixecat fins a aquest matí insistia en el fet que tampoc era tan transcendental conèixer la data de les eleccions.

I també, en bloc, els opositors opinaven que el discurs no corresponia al d’un debat d’orientació sinó més aviat al d’un balanç, un repàs d’accions o, fins i tot, una lliçó d’història del país, des de l’Edat Mitjana fins a la contemporaneïtat. 

Avui la rèplica de l’oposició al discrus prendrà l’hemicicle i també les propostes dels grups parlamentaris

Les novetats es van fer esperar i no va ser fins a les 11.30, dues hores després de l’inici del discurs que va arribar la primera: un programa d’ajudes per a la modernització de les pimes. Una estona més tard, arribava la segona, bastant més anticipable i també esperada durant aquest debat d’orientació: l’edifici històric de Radio Andorra acollirà el Ministeri d’Exteriors. Tots dos, sense gaires detalls ni d’inicis, ni de finals, ni de massa més. 

Mentre que les novetats van trigar dues hores a comparèixer al Consell General, qui va fer acte de presència durant els primers cinc minuts del discurs, va ser «l’afer Banca Privada d’Andorra» que «va fer trontollar el sector financer i l’economia» i del qual «encara avui es deixen sentir algunes rèpliques d’aquell terratrèmol», segons va dir Martí. De fet, aquestes paraules van sonar pocs minuts abans que al carrer de sota se suspengués, precisament, el judici de BPA. La dissolució d’aquesta entitat bancària va conduir el discurs cap a la necessitat del prestador de l’última instància, una figura que, segons Martí, «molt probablement només podrem trobar en el marc de les relacions amb la Unió Europea». 

I tot i que Martí, s’esforçava a gesticular més o menys passionalment durant els passatges més transcendentals del seu repàs a set anys al Govern, la veu no l’acompanyava i sonava monòtona, unísona, amb un trasfons de comiat que entonava alguns mea culpa, pocs per a l’oposició, nombrosos per al Govern i DA. 

Els consellers acompanyaven aquest to de comiat amb no només un silenci respectuós sinó també pocs moviments. D’alguna manera, el temps va fluir més lentament durant tres hores a l’hemicicle. 
Després del necessari recordatori de com BPA va monopolitzar l’atenció del Govern durant un any i mig, Martí  es va centrar àmpliament en «l’extens programa en matèria de serveis socials, en el seu sentit més ampli. Un programa propi d’un país del segle XXI» per construir una «societat inclusiva»  però tot això seguint la metàfora de donar la canya de pescar i no els peixos, sempre segons Matí: «la nostra política social no ha estat ni serà mai la política social del subsidi, sinó la de l’empoderament, la de donar a les persones les eines», amb un repàs a les principals fites d’aquest àmbit. 

Hi va haver també autocrítica, però poca i, sobretot, centrada en la majúscula decepció del The Cloud, però matisada: «Qualsevol propietari privat, a casa seva, amb el seu negoci, faria el necessari per rendibilitzar al màxim aquesta parcel·la». 

Avui la rèplica de l’oposició al discurs prendrà l’hemicicle i també les propostes dels diferents grups per orientar el país cap a un futur millor, a marxes forçades i a pocs mesos de la dissolució del Consell General.