L’Audiència Nacional espanyola va condemnar dos traumatòlegs de l’Hospital de Meritxell i l’asseguradora del centre per un delicte de lesions per imprudència al no detectar a temps una lesió vascular a un nen de nou anys, que va acabar perdent la cama dreta més amunt del genoll per un cúmul de negligències. La sentència, que es va conèixer ahir i és ferma perquè les parts van arribar a un acord econòmic, condemna els acusats a indemnitzar amb 930.000 euros al pacient. Els dos metges, que segueixen exercint a l’hospital tal i com va poder saber ahir EL PERIÒDIC, també han de pagar una multa de 1.350 euros cadascun. «Es tenia una informació molt pobre del cas i es va decidir mantenir-los en els seus càrrecs», va excusar-se el director assistencial del SAAS, Joan Martínez

Benazet confirma que els dos traumatòlegs acusats segueixen exercint a l’Hospital de Meritxell

Benazet,que va afirmar que la direcció actual no va saber res de l’afer fins fa dos mesos. El cas va ocórrer al gener del 2012. 

«Al no ser detectades ni tractades adequadament les lesions del nen en les decisives vuit primeres hores des de l’accident [...] van empitjorar i ocasionar l’amputació del membre», resa la sentència, a la que va tenir accés El Confidencial. El cas es remunta al 2012, quan el nen, d’aleshores nou anys, va caure mentre esquiava a Andorra i va patir un fort cop a la cama. Va ser traslladat al centre mèdic de l’estació d’esquí i va ser diagnosticat amb «síndrome compartimental a la zona poplítia», que requeria intervenció quirúrgica. Per això, el van derivar ràpidament a l’Hospital de Meritxell, on es van produir, segons la resolució, el retràs que va portar al fatal desenllaç. 

Ingressat amb sèrum 

El traumatòleg que el va atendre no va considerar que la lesió revertís gravetat: després de realitzar una radiografia i una ecografia, la va qualificar com un «hematoma agut posttraumàtic de la zona poplítia». El nen no millorava i, per insistència dels pares, el metge va consultar el cas amb un altre especialista del centre. Ambdós van desestimar l’operació i van mantenir ingressat al pacient amb sèrum, analgèsics i gel per reduir el dolor i la inflamació. Dos dies després, el nen va ser trasllat en ambulància a un hospital de Madrid, on residia. Allà, van observar que la tíbia i el peu drets no tenien pols i van determinar que patia «síndrome isquèmic agut». Per la gravetat de la lesió, el nen va tornar a ser derivat a un altre centre especialitat per intentar salvar-li la cama. El bypass,la fasciotomia i la reparació articular que li van practicar van ser en va. Tot això es desprèn de la secció de fets provats del jutjat d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional. 

Exigències mèdiques

La resolució també valora l’actuació dels dos metges de l’Hospital de Meritxell: «Hagués estat exigible un plus d’activitat o cura, donada la previsibilitat de les potencials greus conseqüències que té el tractament tardà d’una lesió com la que presentava el nen». Benazet, en

«La responsabilitat és de l’hospital. L’asseguradora l’únic que fa és pagar», diu el Defensor del Pacient

canvi, no va aclarir si els dos treballadors havien sigut sancionats. De fet, va admetre que es va assabentar del cas fa dos mesos «de retruc». Lluny d’assumir responsabilitats, va culpar a l’anterior direcció del SAAS i va posar en dubte el trasllat en ambulància fins a Madrid, que va titllar de «discutible». «La situació del pacient podria haver empitjorat durant el viatge. Aquí se li va practicar un ultrasò Doppler venós que estava informat com a normal i això, en principi, descarta la lesió vascular que li va causar l’amputació», va afirmar ahir Benazet, després d’excloure al SAAS del procés judicial: «Mai hem sigut part de la demanda».

«És responsabilitat del SAAS»

El Defensor del Pacient espanyol, que va portar l’acusació del cas, va assenyalar amb el dit cap a una altra direcció:  «La responsabilitat és de l’hospital, no de l’asseguradora, que l’únic que fa és fer front econòmicament a la negligència del centre», va assegurar ahir a aquest diari la presidenta de l’entitat, Carmen Flores, que també va explicar els motius pels que en aquests casos es decideix demandar a l’asseguradora i no directament a l’hospital: «El procés judicial és més ràpid per la via contenciosa que per la penal. A més, la responsabilitat civil més forta recau en les asseguradores», va detallar. «No descartem demanar que s’obri una investigació per esclarir els fets i depurar responsabilitats», va avançar Flores. El fet va provocar que el nen passés 341 dies ingressat, a més de patir seqüeles físiques i psicològiques amb síndrome del membre fantasma, ansietat i estrès posttraumàtic.