El Govern pagarà a l’Sdadv un import que estarà al voltant d’un euro per alumne i curs en concepte de drets d’autor. Així ho va confirmar ahir el ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, durant la compareixença davant de la Comissió d’Economia per «analitzar i valorar la gestió col·lectiva dels drets d’autor». Diversos consellers generals van demanar aquesta convocatòria del ministre i de representants de l’Sdadv després de les aparicions contradictòries sobre el pagament de royalties dels alumnes que van aparèixer a l’estiu i que van provocar cert rebombori entre l’opinió pública. Saboya va respondre a les preguntes de la comissió acompanyat del president de l’Sdadv, Dídac Camúñez –qui va intervenir en una única ocasió– i de la coordinadora de l’entitat, Anna Ubach. També van ser notables les intervencions per part de l’assessora legal de la societat, Ester Peralba. 

Per concretar

Els consellers van demanar que l’Sdadv sigui més transparent i publiqui els acords i les tarifes, entre d’altres

Encara hi ha alguns detalls per definir sobre el pagament d’aquest import en concepte de drets d’autor que assumirà el Govern. Saboya va explicar que tot i que la quantitat encara no està fixada, «amb tota probabilitat» la xifra estarà al voltant de l’euro, concretament la quantitat exacta que més sona és la d’1,03 euros. També cal acordar quan es farà aquest pagament i el titular de la cartera d’Economia va assegurar desconèixer si es farà al llarg del present curs o si la mesura entraria en vigor a partir del curs 2019-2020. L’abonament de l’euro per alumne i curs farà augmentar en uns 11.000 euros l’import de royalties gestionats per l’Sdadv.  
Aquest euro servirà per cobrir els drets d’autor de totes les activitats de l’escola, des dels materials utilitzats a les classes fins a la música que soni a les festes de final de curs. «Era lògic que si les escoles de música comunals ja pagaven els drets d’autor a l’Sdadv, el proper pas involucrés la resta de centres educatius», va considerar Saboya. 

Gilbert Saboya:«Era lògic que si les escoles de música comunals ja pagaven els drets, el proper pas era la resta de centres educatius»

El ministre va explicar que el sistema suís d’abonament de drets d’autor per part dels alumnes és similar a l’andorrà, 1,24 euros per persona i curs. El conseller liberal Ferran Costa, va posar l’atenció sobre el fet que la diferència de preus amb Suïssa fan que els imports similars tinguin impactes diferents sobre els pressupostos.

La negociació entre la societat i Educació no només contempla l’abonament de l’euro sinó també la introducció de la conscienciació sobre la importància de protegir els drets d’autor i la lluita contra la pirateria en el currículum escolar dels alumnes a partir de segona ensenyança i inclosa l’FP. A més, l’Sdadv també vol que els professors es formin en seminaris sobre drets d’autor i contemplen la possibilitat d’extendre la conscienciació a associacions de pares i mares. 

Pressupost

La compareixença també va servir per repassar quin és l’estat actual de la societat i per esvair alguns dubtes de funcionament de l’entitat per part dels consellers. El ministre Saboya va informar que la recaptació total en concepte de drets d’autor durant el 2017 va ser de 432.000 euros, una xifra que tot sembla indicar que arribarà al mig milió d’euros a la fi de l’exercici 2018. Del total d’ingressos de l’Sdadv, el 50% es dedica a despeses d’administració; el 40% a pagar els drets d’autor i el 10% a projectes de promoció cultural. «L’objectiu és que el 2019 el percentatge d’administració es redueixi fins al 32% i que en els pròxims anys pugui arribar fins al 20%», va explicar Saboya. 

Part dels ingressos del 2017 van tenir l’origen en el pagament per part de tots els comuns de 30.000 euros de drets d’autor per esdeveniments organitzats pels comuns. Només el Comú de Sant Julià de Lòria està pendent de regularitzar els pagaments de l’any passat. La negociació de l’abonament dels drets d’autor per part dels comuns no va estar exempta de polèmica i es va tancar amb l’acord que els comuns abonarien «el 3,5% de l’import de les entrades venudes i en cas de ser un concert gratuït, s’aplica el 3,5% al caixet de l’artista, i al pagament dels serveis d’il·luminació, de so i del lloguer de l’escenari», si s’escau, va detallar Ubach. 

Una altra qüestió espinosa a la qual l’Sdadv encara no ha pogut trobar solució és l’abonament dels drets d’autor de les ràdios que tenen emissió de contingut propi andorrà però que també emeten contingut d’altres països i que ja paguen els drets d’autor en aquests. Segons Peralba, tot semblaria indicar que aquestes ràdios haurien d’abonar a l’Sdadv els drets d’autor en proporció als continguts comercials de caràcter andorrà que emeten i la resta, a altres societats d’autors estrangeres. 

Crida a la transparència

Els consellers de tots els grups parlamentaris tret els de DA van demanar a l’Sdadv més transparència i van criticar «l’arbitrarietat» amb la que sembla que es fixen les tarifes. La consellera del PS Rosa Gili va assenyalar que a la pàgina web de l’entitat és gairebé impossible trobar cap mena d’informació rellevant sobre l’entitat i que l’última actualització de tarifes es va fer el 2013, uns imports que ja no són vàlids actualment. Els consellers també van demanar que es comuniquin de manera clara els acords amb societats estrangeres i qüestions clau com els membres del Consell d’Administració. També van lamentar la manca d’un calendari precís d’objectius.  

Què fan els altres petits estats d’Europa amb els drets d’autor?

El conseller general d’UL+ILM, Joan Carles Camp, es va interessar pels models de gestió dels drets d’autor que operen a altres petits estats d’Europa, ja que va considerar que el nivell de gestió i de recursos que necessita l’Sdadv és sobredimensionat tenint en compte la mida del país. L’assessora legal de l’entitat, Ester Peralba, va explicar al respecte que la resta de petits estats d’Europa «tenen més tradició que Andorra en la gestió dels drets d’autor» però que no obstant això tots els han confiat a entitats de països veïns. «Mònaco ha deixat entrar les societats franceses; San Marino, les italianes; Liechtenstein, les suïsses; Luxemburg també té les franceses i Malta té un model mixt amb algunes entitats de gestió pròpies i altres que són sucursals del Regne Unit», va detallar Peralba. No obstant la defensa d’un model sobirà per part dels consellers membres de la comissió, Camp va assegurar «em preocupa que hàgim creat un monstre gran i difícil de gestionar». «Si venen de fora, portaran les tarifes de fora», va advertir el ministre Saboya.