PUBLICITAT

Andorra la Vella

Roda el món però no torna al Born

Els integrants de Latin Stride Flamenco reivindiquen més oportunitats per tocar al país

Dos dels tres components del Latin Stride Flamenco en un concert de 2016.
Dos dels tres components del Latin Stride Flamenco en un concert de 2016. | Maricel Blanch

Diu el refranyer popular que Gira el món i torna al Born i això és més o menys el que han fet els tres integrants del grup de flamenc fusió andorrà  Latin Stride Flamenco. Es passegen per diferents continents però quan tornen al punt de partida, Andorra, s’han de dedicar sí o sí a les seves altres ocupacions musicals. I tot i que els encanta doncs expliquen amb una cremor evident que estaria bé fer també algun concert al país on viuen. Perquè està molt bé anar a festivals de Mèxic, Argentina, Singapur, Itàlia, Espanya o Malàisia i que vagin molt bé però i un concert a Andorra, «arribarà?» es pregunten. 
Darrere dels Latin Stride Flamenco hi ha tres músics consolidats, per si teníeu la temptació de pensar en gent que comencen a fer les primeres passes en aquest món. Al piano, Jordi Barceló: compositor, pedagog i director de l’escola de Música de les Valls del Nord; a la guitarra: Manuel Alonso, guitarrista flamenc amb àmplia trajectòria internacional i el percussionista Pablo Gómez. 
Barceló i Alonso s’afanyen a dir que no és que no rebin ajudes per impulsar els seus projectes per part del Govern, perquè sí que ho fan i es mostren molt agraïts, tot i que no arriben a cobrir totes les despeses. «Has d’acabar posant diners sempre tu perquè encara que et paguin el viatge, tu estàs deixant de cobrar per altres actuacions que podries estar fent diàriament i perds ingressos» que cobreixen amb estalvis, explica Barceló. Però bé, la reivindicació va més enllà d’un augment de dotació per a les seves gires internacionals quan festivals de gran prestigi de l’altra punta del món els truquen. 

En els últims dos anys ha estat més fàcil actuar a Kuala Lumpur que a les parròquies del país


Ells pensen en «una altra manera de fer les coses», un model per impulsar el talent que neix, que creix o que es forma a Andorra. Consideren que no és que no hi hagi d’haver concerts d’artistes estrangers al país però que una aposta pel talent local, estaria bé. I una aposta pagada. «Oportunitats de tocar a Andorra en tenim però els preus no són justos», assegura Barceló. 


Tot això ha provocat que en els últims dos anys hagi estat més fàcil actuar a Kuala Lumpur que a qualsevol de les set parròquies del país i de fet, les actuacions al Principat es redueixen a una de presentació al Teatre de les Fontetes de La Massana, el 2016. Amb la inquietud dels creadors, Alonso i Barceló tenen un milió d’idees a disposició per dinamitzar el panorama musical d’Andorra amb propostes de quilòmetre zero, entre elles una inspirada en el Festival de la Ghironda, a Itàlia: un circuit per diferents pobles en diferents dies que creuen que es podria replicar, amb matisos, a les valls del país. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT