PUBLICITAT

Andorra la Vella

Els errors del nou sistema informàtic judicial costen 90.000 euros l’any

El model provinent de Navarra segueix sense funcionar a la perfecció i cal invertir constantment en millores

Per Lara Ribas

L’exterior de l’edifici de la Seu de la Justícia, a l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella.
L’exterior de l’edifici de la Seu de la Justícia, a l’avinguda Tarragona d’Andorra la Vella. | Maricel Blanch

El canvi de sistema informàtic en la justícia andorrana està comportant més mals de caps dels previstos. Tot i que adquirir el programa va costar al voltant de 450.000 euros –molt per sota dels 4,5 o 5 milions que demanaven des d’altres empreses–, els problemes que van sorgint i que fan que el nou model no acabi de rutllar representen una despesa d’entre 80.000 i 90.000 euros l’any. «Els canvis informàtics sempre causen problemes i les transformacions de la manera de treballar costen», va reconèixer el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, en una entrevista a aquest rotatiu. 

L’arribada de l’expedient electrònic preocupa perquè a Navarra el sistema encara no acaba de rutllar

Va ser durant el seu primer mandat que es va emprendre el canvi de sistema informàtic a la justícia. «Aleshores vam fer un edicte perquè una empresa ens dibuixés un programa per poder treballar de forma electrònica», va recordar Casadevall. Malgrat que van optar-hi quatre o cinc empreses, el cost dels projectes presentats ascendia fins als 4,5 o 5 milions d’euros i el seu temps d’execució era de gairebé tres anys. El model de la Comunitat Autònoma de Navarra, en canvi, que havia dissenyat ella mateixa per al seu propi sistema judicial, costava 450.000 euros i tenia un termini d’execució de poc més d’un any. «Clar, estem parlant d’invertir mig milió a gastar-ne cinc. Però en part vam decidir agafar-lo perquè estava funcionant molt bé a Navarra i també l’havien venut a Cantàbria», va justificar l’elecció el president del CSJ. De fet, després d’Andorra, Aragó també l’ha comprat i València hi està interessada.

Adaptació complexa

Casadevall va explicar que un cop adquirit el programa va caldre adaptar-lo al sistema andorrà. «Vam haver de traduir-lo al català i ajustar-lo al nostre model de justícia; per exemple, a Espanya no existeix la figura del Tribunal de Corts. I semblava fàcil però no ho ha sigut tant», va admetre el president del CSJ malgrat sostenir que era la millor opció de compra. Des d’aleshores, s’ha treballat en la informatització de la justícia, és a dir, del mètode de treball intern, però, segons va precisar Casadevall, «falta acabar d’afinar-ho perquè encara no és perfecte». «Anem fent algunes millores quan ens trobem amb funcions que no fa i necessitem que faci, però això s’ha d’anar pagant a part», va aclarir el màxim responsable de l’ens judicial. De tota manera, la part més important és la que ve a continuació. «El que internament ja funciona ara ha d’arribar-nos a nivell electrònic», va anunciar.

Pendents de la llei

El projecte de llei de l’expedient electrònic ja s’està redactant i és purament tècnic. Ara bé, permetrà que «els advocats, els procuradors, els demandants i altres puguin dirigir-se a l’administració de la justícia de forma electrònica, fet que possibilitarà eliminar el paper i agilitzar els processos», va detallar Casadevall. Precisament aquest és el principal element que preocupa als advocats. En principi, amb l’expedient electrònic podran treballar des de qualsevol lloc amb connexió a Internet i en qualsevol moment. «Ara els terminis acaben a l’hora que tanca la Batllia, però amb la digitalització serà fins a les dotze de la nit», va matisar el president del CSJ. Tot i així, la degana del Col·legi d’Advocats, Sophie Bellocq, va explicar uns dies enrere que en una visita a Navarra per veure com funciona el programa va descobrir que presenta «nombrosos defectes».

Allà sovint es bloqueja perquè el sistema utilitza la línia de subministrament de Telefónica i no és capaç d’absorbir tanta informació. «Això s’ha de millorar perquè a mi em consta que la xarxa de telefonia d’Andorra és molt més limitada que la que hi ha a Espanya», va advertir Bellocq tot exigint solucions alternatives. «Som conscients que no acaba de rutllar», va respondre Casadevall, però té clar que entre els objectius del seu segon mandat hi ha «acabar d’ajustar el programa».

Objectiu: seguir amb la modernització i la digitalització 

El Consell Superior de la Justícia està immers des del 2014 en la modernització del sistema judicial. Tot i que el projecte estrella de Casadevall en aquest sentit no culminarà fins que s’aprovi el projecte de llei de l’expedient electrònic, l’actual president ja té altres projectes en ment. Un d’ells és la renovació de la pàgina web; ara per ara molt modesta, poc atractiva i del tot desorganitzada. «Volem fer-la més moderna i amigable perquè s’entengui més», va avançar Casadevall. 

Una altra idea que està sobre la taula és la digitalització de l’arxiu. Ara es troba dispersat entre tres o quatre edificis diferents. Amb el trasllat a la nova Seu de la Justícia, ja es farà un primer pas perquè es podrà agrupar tot allà i, a més, s’aprofitarà per fer neteja. «Tot el que sigui molt vell o que ja no tingui sentit es mirarà si es pot destruir o enviar als arxius nacionals pel seu valor històric», va precisar el president del CSJ. L’arribada de l’expedient electrònic evitarà seguir creixent en paper. «I tot el que tenim i que pensem que hem de guardar podríem digitalitzar-ho, però ara hi ha altres prioritats», va admetre el mateix Casadevall. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT