El centre penitenciari ha rebut recentment diverses recomanacions del Comitè europeu per a la prevenció de la tortura i de les penes o tractaments inhumans o degradants (CPT), entre les quals hi ha la petició d’ampliar les hores d’atenció dels psicòlegs i psiquiatres a la presó. El director del centre penitenciari, Francesc Tarroch, en el discurs que va pronunciar ahir en el marc de la celebració de la patrona del cos, ja va precisar que les recomanacions del CPT «fan referència a deficiències lleus que ja estem corregint».

Posteriorment, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va insistir que «estem parlant de qüestions menors i de caràcter residual i que, per tant, són molt fàcils de revertir». En el cas específic d’ampliar les visites dels psicòlegs i els psiquiatres, va explicar que arran de l’anterior avaluació del CPT ja havien establert «un sistema d’atenció sanitària al centre penitenciari a través d’un conveni amb el SAAS que els permetia subcontractar els seus professionals». Per tant, segons va valorar el ministre, «és relativament fàcil augmentar les hores d’atenció». 

Tarroch va ressaltar que el comitè europeu, a més de demanar correccions en aquest i altres serveis, va lloar la feina realitzada en els últims quatre anys per donar resposta a les darreres recomanacions. «Jo em quedaria una mica amb la conclusió general del CPT, que no només posa de relleu la nostra millora significativa des de la seva darrera visita, sinó que també situa les condicions de reclusió a Andorra entre les millors d’Europa», va coincidir Espot. 

Més oferta formativa

De fet, un dels elements que més s’han potenciat aquest 2018 i que contribueixen a la millora de les condicions dels presos és la formació dels interns. A part de les activitats educatives no formals, des del centre penitenciari treballen amb l’objectiu d’ampliar l’oferta de formació reglada. Ja hi ha l’opció de fer el Batxillerat per a adults o cursos amb titulació d’entitats com la Creu Roja, però ara s’hi afegeixen els estudis universitaris. «El Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior ha signat un conveni amb la UNED que permetrà als interns del centre penitenciari cursar estudis a distància», va remarcar Tarroch tot avançant que properament donaran a conèixer els detalls d’aquest acord.

Treballant en la reinserció

Des del ministeri, segons va posar de manifest Espot, han començat a aplicar un sistema de reinserció en l’àmbit laboral amb posterioritat a la privació de llibertat. «Ara hi ha una treballadora social que es dedica exclusivament al Departament de Justícia i Interior i que atén i acompanya els interns en el procés d’inserció laboral», va detallar el ministre. 

El ministeri ja està aplicant un sistema de reinserció en l’àmbit laboral per ajudar els reclusos a trobar feina

De fet, aquesta persona manté un contacte permanent amb el Servei d’Ocupació per anar avaluant si les ofertes publicades encaixen amb els perfils professionals dels presos que estan a punt de ser posats en llibertat. «Estem fent un seguiment molt individualitzat d’aquestes persones precisament perquè puguin trobar feina tan bon punt siguin alliberades», va voler deixar ben clar el ministre Espot.

L’augment de personal, encara insuficient

El cos penitenciari compta actualment amb 61 efectius, set de recent incorporació que estan en període de prova, i en els propers mesos en sumarà quatre més que encara han de superar les proves de selecció. Serà aleshores quan el cos disposarà d’un total de 65 agents. «Anirem bastant millor, però seguiran sent insuficients», va considerar Tarroch. «Hem de pensar que ara hi ha una cinquantena de presos però la capacitat màxima del centre penitenciari és de 135; i encara que hi hagi més reclusos seguirem sent el mateix personal», va advertir el director.

Segons va explicar el mateix Tarroch, però, cal tenir en compte que el comitè europeu ha avalat l’actual ràtio d’agents. Pel que fa a la xifra ideal que seria necessària i satisfactòria, el director del centre penitenciari no va voler donar cap dada perquè s’està elaborant una nova estructura per fixar un nombre i definir bé els llocs.