L’augment de la temperatura és només una de les conseqüències del canvi climàtic que està afectant el nostre planeta. I si bé al conjunt del Pirineu ha estat d’1,2 graus entre el 1950 i el 2010, segons es desprèn de l’Informe OPCC2 sobre el canvi climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitats i adaptació, al Principat aquest increment no ha estat tan accentuat i des del Cenma el xifren en 0,8 graus. 

En una entrevista a EL PERIÒDIC, el director tècnic d’aquest centre d’estudis, Ramon Copons, va remarcar que «el canvi climàtic no entén de fronteres administratives i que, per tant, s’ha d’estudiar des d’un punt de vista global, és a dir, de tot el Pirineu». De tota manera, la investigadora Laura Trapero ja va advertir que «les zones muntanyoses són especialment vulnerables i tenen les seves particularitats», que a més poden ser diferents en funció de si es parla de vessant est-oest o nord-sud. 

Ramon Copons: «El canvi climàtic no entén de fronteres administratives i, per tant, s’ha d’estudiar des d’un punt de vista global»

De fet, com que gran part del territori d’Andorra es troba en el vessant sud, aquí la disminució de les precipitacions ha estat més notable. Mentre que en els últims seixanta anys ha plogut un 2,5% menys per dècada en el conjunt del massís, al Principat aquest percentatge se situa en un 4% per dècada, 1,5 punts per sobre de la mitjana pirinenca. De tota manera, els registres no permeten afirmar que la tendència és avançar cap a la sequera. «Sí que és cert que es van acumulant cada vegada més anys secs, però també se n’intercalen d’humits i, per tant, el canvi encara no és significatiu», va dir Trapero amb prudència. 

Afectació en la neu 

Malgrat que aquest primer informe de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) només ofereixi dades fins al 2010, la Comunitat del Treball dels Pirineus està immersa en diversos projectes per analitzar altres variables i proporcionar més informació sobre l’impacte del canvi climàtic a la serralada. Entre aquests, hi ha el Climpy, que de moment només compta amb dades preliminars però ja ofereix projeccions sobre quatre escenaris diferents de futur. «Això ja és més polític», va advertir Copons, ja que es treballa sobre un escenari determinat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i a partir d’aquí es calculen els models climàtics. «Per tant, estàs ajuntant incerteses», va precisar la investigadora del Cenma.

Laura Trapero: «Si les emissions de gasos d’efecte hivernacle no es redueixen, anem cap a la situació més pessimista»

Si ens centrem en el curt termini, que ens situaria al 2030, el pitjor escenari preveu un augment de les temperatures d’entre 1 i 2,7 graus. I en aquest cas, a cota 1.800 metres, el gruix de neu es reduiria a la meitat. «També s’ha calculat que per cada grau que augmenti la temperatura hi haurà 30 dies menys de presència de neu, per tant, si s’incrementa en tres graus, podríem estar parlant de tres mesos menys de neu», va detallar el cap de la Unitat de Medi Biòtic del Cenma, Benjamin Komac.

Tot i que aquest dibuix es correspon al pitjor escenari, Trapero va alertar que «si les emissions no es redueixen, anem cap a la situació més pessimista». «I si no modifiquem els hàbits, res canviarà», va afegir Komac. De fet, Copons va aprofitar per fer un incís i recordar que encara que el canvi climàtic sempre ha existit és molt important diferenciar-ne la velocitat. «El clima mai ha estat estàtic; per exemple, en els darrers 2.000 anys ha patit variacions, però molt poc significatives en comparació amb el darrer segle», va indicar el director tècnic del Cenma. I Komac va assegurar que la tendència és que «l’augment encara sigui més gran i més fort».

Benjamin Komac: «Un animal moltes vegades no té capacitat d’adaptació i ha de migrar més amunt per trobar les condicions que necessita»

Adaptació de la flora i la fauna 

Els grans perjudicats d’aquest canvi climàtic cada vegada més accelerat són els éssers vius, que hauran d’adaptar-s’hi. «No és inviable», va voler tranquil·litzar el cap de la Unitat de Medi Biòtic. De tota manera, ja va advertir que la vegetació té molta més capacitat d’adaptació que els animals. «Al Pirineu potser hi ha arbres de 600 o 800 anys que han viscut períodes de sequera i moltes altres situacions climàtiques, per tant, podran sobreviure més fàcilment. Ara bé, un animal moltes vegades no té aquesta capacitat i ha de migrar més amunt per trobar les condicions climàtiques que necessita, si no està condemnat a desaparèixer», va fer saber Komac tot subratllant que aus com la perdiu nival ja han començat a desplaçar-se. Tot i així, no té massa marge perquè el seu hàbitat natural es troba als cims de la muntanya. «I, segons recull un estudi sobre les pastures als Alps, per cada cent metres d’altura l’alimentació per als herbívors es redueix en un 40%», va advertir el cap de la Unitat de Medi Biòtic.