PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’esquí, immortalitzat

L’Arxiu Nacional publica un nou catàleg sobre l’evolució d’aquesta pràctica des dels anys trenta

Per El Periòdic

Un home carregat d’un farcell pesant avança esquiant cap al fons de la vall.
Un home carregat d’un farcell pesant avança esquiant cap al fons de la vall. | ARXIU NACIONAL D\'ANDORRA

L’esquí és avui un dels símbols d’identitat del Principat. Cent anys enrere, però, en terres andorranes encara no es tenia constància d’aquest mitjà de transport. De fet, els primers esquís que es van utilitzar són els del carter de Soldeu, Miquel Farré Casal. L’any 1924, en un dels seus viatges per lliurar la correspondència a la localitat francesa de Porta, va descobrir els esquís, aleshores unes simples fustes de freixe però que els veïns del nord ja utilitzaven per desplaçar-se per la neu, i va decidir comprar-ne uns per poder moure’s amb més facilitat a l’hivern. 

El carter de Soldeu i el seus trajectes en esquís no van quedar mai immortalitzats. De tota manera, sí que van quedar retratats altres homes que travessaven esquiant el port d’Envalira, fos carregats o traginant farcells, durant les dures jornades hivernals. Aquestes instantànies són algunes de les que l’Arxiu Nacional ara ha recollit en un catàleg digital que ha anomenat L’esquí: de mitjà de transport a activitat de lleure (Andorra 1924-1965).

«Aquest nou catàleg vol ser una petita introducció fotogràfica al món de l’esquí a Andorra amb la voluntat de reivindicar la tasca de tots aquests pioners de l’esquí», van explicar des de l’Arxiu Nacional a través d’un comunicat. Malgrat que en un entorn de muntanyes com el del Principat el primer ús que va donar-se als esquís és el de mitjà de transport per poder fer desplaçaments més àgils i lleugers entre valls veïnes, de seguida van anar evolucionant i adquirint altres funcionalitats. Precisament el catàleg fotogràfic fa un repàs ràpid d’aquesta evolució. 


Vessant esportiu i de lleure

La publicació inclou un total de 143 fotografies i està dividida en quatre apartats diferents. Sota el títol L’esquí com a mitjà de transport, s’inclouen setze imatges entre la dècada del 1930 i el 1950, algunes d’inèdites, que provenen dels fons fotogràfics de Josep Alsina i de la casa d’Areny-Plandolit. El següent apartat, A la conquesta de la muntanya, recull una trentena d’instantànies, des dels inicis dels anys 30 i fins al 1960, que retraten els primers excursionistes catalans, francesos i, més endavant, també els andorrans, que van aventurar-se amb els esquís de muntanya a fer travesses hivernals i a conquerir els cims més alts del Principat. Fons fotogràfics com el d’Alsina, casa Rossell, Olivella, casa d’Areny-Plandolit i Francesc Pantebre són els que han ajudat a proveir aquest segon capítol. 

En els anys posteriors, l’esquí ja va començar a adquirir un caire més social, de lleure i esportiu coincidint amb la construcció de les primeres infraestructures, que eren només el preludi de les estacions d’esquí que coneixem avui. El capítol L’esquí com a activitat de lleure i esportiva reflecteix aquesta transformació a través d’una quarantena d’imatges provinents dels fons Alsina, casa Rossell, Narcís Casal, casa d’Areny-Plandolit i Esquí Club d’Andorrra. «Totes elles ens ajuden a situar-nos als inicis d’aquesta nova era en el món de l’esquí», van puntualitzar des de l’Arxiu Nacional.

El darrer apartat, L’impacte socioeconòmic, és el més proper a l’actualitat i intenta mostrar què ha representat aquesta activitat per a Andorra. «És del tot impossible poder reflectir el que va significar l’expansió de l’esquí al Principat en 57 fotografies, però potser sí que poden ajudar a entendre els canvis que va suposar per a Andorra l’impacte d’aquesta activitat», van manifestar des de l’Arxiu Nacional. En aquest cas, les imatges provenen dels fons V. Builles, Alsina, casa d’Areny-Plandolit, Olivella, Fèlix Peig, Werner Lengeman, Francesc Pantebre i Joan Vehils. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT