PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El foc de Cap d’Any que mor al mar

Acabats d’arribar d’Escòcia, els fallaires de la capital relaten una experiència «similar però diferent»

Per Mireia Aguilar

Les ‘fireballs’ d’Stonehaven, la passada nit de Cap d’Any.
Les ‘fireballs’ d’Stonehaven, la passada nit de Cap d’Any. | Santi Sánchez

«Si nosaltres fem morir les falles al foc, a Stonehaven [Escòcia] les fan morir al mar, és una imatge molt maca», explica el president de l’Associació de fallaires d’Andorra la Vella, Santi Sánchez, poques hores després de tornar al Principat després d’haver passat «un Cap d’Any atípic». 
I és que una delegació de 25 fallaires d’Andorra la Vella han conviscut del 29 de desembre al 2 de gener amb el col·lectiu del poble de Stonehaven, «d’uns 11.000 habitants», per descobrir la seva tradició de les fireballs, similar a la de les falles pirinenques i que aquesta població celebra per l’entrada d’any. 


«El dia 31 ens van ensenyar el recorregut, la infraestructura de tanques i proteccions que utilitzen, perquè la veritat és que ho fan en un carrer força estret però és el que marca la tradició», relata Sánchez amb les maletes encara a mig desfer, que constata «les similituds però també les diferències» no només de les boles de foc que han unit ambdues poblacions però també de la manera de celebrar el Cap d’Any: «Potser per nosaltres és una celebració més familiar, amb un àpat ben copiós i per a ells l’important és estar tot el poble al carrer des d’hores abans de les fireballs i no importa si el que es menja aquell dia és un entrepà». 


Però tot i que la gent inunda els carrers de Stonehaven hores abans de la mitjanit, quan comença l’espectacle de les fireballs, temerosos de perdre’s les millors posicions, la veritat és que no hi ha temps per a l’avorriment, segons ens explica el president dels fallaires. «Primer un grup de nens donen la benvinguda tot tocant la gaita, després hi ha un espectacle de foc i després un concert de música tradicional, també amb gaites». 


Però, a «nivell espectacular» recorda Sànchez, el més impactant és «un compte enrere de deu segons abans que comencin el moviment de les fireballs», coincidint amb les 00.00 hores tocades de l’any nou. «Acompanyats d’una gaita durant 20 minuts van amunt i avall del carrer, que dona al port i la gent s’acaba aplegant a la badia», que és on acaba el foc. 
Respecte dels vincles creats amb el col·lectiu responsable de les fireballs i que tenen l’origen a finals del 2017. «Anirem parlant amb freqüència, sobretot respecte del dia a dia dels nostres col·lectius perquè encara es massa d’hora per concretar si tornaran a venir a Andorra per Sant Joan o no el pròxim juny», raona el president.


Per a Sánchez, un dels moments més entranyables de l’experiència va ser la sortida d’una vintena infants d’Stonehaven amb boles de llum a l’estil andorrà proveïdes pels fallaires de la capital, un fet que va omplir de joia els més menuts, que a Escòcia no tenen massa protagonisme a la celebració. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT