Les mesures anunciades dimarts pel Govern per millorar el poder adquisitiu dels ciutadans, especialment de la classe mitjana, i mirar de corregir les desigualtats socials no han convençut a l’oposició. Tot el contrari. Totes les formacions, a excepció de DA, van criticar durament i de forma unànime unes propostes que han qualificat, per exemple, d’«esperpèntiques», «electoralistes», una forma de «postureig», o com una reacció de «pànic». Igualment han lamentat la falta de consens per tirar-les endavant.

Un dels més contundents va ser el conseller general liberal, Ferran Costa. «Lamentem profundament que siguin unes mesures totalment electoralistes, populistes i afegiria que esperpèntiques», va afirmar, ja que al seu entendre «hi ha algunes propostes que són impossibles de portar a la pràctica si no volen saltar-se la llei». En aquest sentit va citar la pròrroga d’un any en els contractes de lloguer, ja que considera que no es pot modificar una llei sobre arrendaments que està en vigor i de la mateixa manera també es va preguntar «com es pot modificar amb tanta lleugeresa i de manera improvisada l’IPC?». Per tot plegat considera que les mesures són «un brindis al sol, una manera d’enganyar directament al ciutadà».

Falsa preocupació 

Per la seva banda, el conseller del PS, Pere López, tampoc es va mossegar la llengua assegurant que el què ha fet el Govern és «un exercici de postureig i d’escenificar una falsa preocupació sobre què està passant». Igualment considera que s’ha evidenciat «la mala gestió i el fracàs de les polítiques laborals i socials» del ministre de Justícia i Afers Socials, Xavier Espot. «S’ha arribat a una situació límit i la reacció ha estat de mínims, insuficient i absolutament forçada», va remarcar, per reiterar que l’Executiu «no ha entès ni entén res sobre el que succeeix i per tant no cal esperar-ne res». Des del seu punt de vista «el Govern és incapaç de prendre les mesures que el país necessita». De fet, va recordar que el PS ja havia proposat el 2016 que al final de la legislatura el salari mínim fos de 1.200 euros i que des del 2007 es reclama una estratègia d’habitatge.

López i Costa van coincidir, a més, a retreure la falta de consens a l’hora de pactar les accions. «DA necessita un diccionari que l’ajudi a entendre el significat de les paraules», va etzibar el liberal, assegurant que «es van asseure per anunciar i no pas per consensuar». De la seva banda, el socialdemòcrata va trobar a faltar la presència de col·lectius com el de la gent gran o el de les persones amb discapacitat.

D’altra banda, el president del grup parlamentari mixt i conseller general d’UL-ILM, Josep Pintat, considera que les mesures són «una reacció de pànic del Govern de perdre les cadires que tenen». Per al polític lauredià s’està actuant amb «acció-reacció», de manera que el que es mostra és «una total improvisació, sense consens i sense saber quin impacte tindran aquestes mesures» que considera «transitòries». 

Per tot plegat ho veu com un «descrèdit» a la política feta durant els darrers vuit anys. Pintat també va qüestionar que algunes de les propostes tinguin un caràcter «intervencionista» i es va preguntar: «Quan la gent torni a sortir al carrer a manifestar-se, quant apujarem? Un 3, un 4 o un 5%?».

Per últim, també el candidat de Progressistes-SDP, Josep Roig, va sumar-se a les crítiques. «Les mesures arriben massa tard i per tant no resolen el problema», va apuntar, afegint que «l’esquerda és tan gran que  ni tan sols podran apaivagar les desigualtats». Per això les va qualificar d’«irrisòries, improvisades» i d’una «burla caritativa» si bé va admetre que «val més això que res». D’altra banda i en relació a les mesures sobre habitatge, considera que si es fan de forma aïllada, no serviran de res. Roig va defensar que cal regular l’increment de preu dels lloguers amb un índex de referència que es vagi actualitzant, ampliar el parc d’habitatges de lloguer social de gestió pública i garantir un sistema d’ajuts públics al lloguer per a qui no hi pot accedir.

Defensa  

Com era d’esperar, el grup de DA es va quedar sol defensant les mesures. «No podem més que veure positivament aquestes mesures. Són una resposta després d’un crit social que no es pot menysprear», va assegurar el conseller demòcrata Carles Jordana, que igual que Jordi Cinca i Xavier Espot va remarcar que l’acció seguia la política traçada fins ara. «El Govern no pot quedar inactiu davant la manifestació que va aplegar centenars de persones», va exposar, destacant que les mesures «són bones perquè no responen a una única casuística». Jordana va escudar-se en el fet que «tan si actuem com si no se’ns critica, és sistemàtic» i va insistir en el fet què les mesures havien de ser «realistes i no prometre coses que no es poden donar».