Ha passat. Ho van aconseguir, van fer història. I sí: el MoraBanc Andorra ja és equip dels quarts de final de l’Eurocup després de vèncer per 86 a 74 al Zenit Sant Petersburg, i de quina manera, imbatuts, oferint un espectacle en els darrers minuts, crescuts, confiats, fent màgia a cop de triples, fent alçar el Poliesportiu. Tothom dempeus. Crits i emoció. I premi, com havia previst Moussa Diagne: «si neva, hi ha victòria». I després de la que va caure ahir al Principat, era previsible. 

Tot això va passar sense Andrew Albicy, que, amb un tall al dit, no va poder jugar i sense David Jelínek, que segueix recuperant-se, però els del Principat van jugar amb un Rafa Luz que va agafar el protagonisme de l’equip, convertint-se en el director d’orquestra de la millor simfonia tricolor, component l’obra mestra que sempre han desitjat. I sobretot, amb un equip que va presentar el millor joc coral, amb David Walker i Dylan Ennis marcant 20 punts i Moussa Diagne fent un paper sensacional en defensa. El Zenit no ho va poder fer, tot i que ho va intentar, tot i que va donar guerra, tot i que va mostrar una potència excepcional. Però la moral andorrana els va passar per sobre, el Poliesportiu els va deixar fets pols.

El partit  va començar mostrant un registre radicalment diferent del que estem acostumats, amb una gran solidesa defensiva per part dels tricolor, mostrant un nivell físic important i amb Luz molt concentrat, conscient que avui havia de carregar amb l’equip. Per aquest motiu, els d’Ibon Navarro es van posar per davant des del primer moment, conscients que els petits errors es paguen cars, mentre que el rival feia esforços per posar-se per davant, però a casa no hi ha sorpresa visitant. En el darrer minut del primer temps, Luz anotava un perfecte triple que permetia un resultat a l’electrònic de 24 a 19, amb un joc interior i potent, optant per l’efectivitat i les jugades segures.

En el segon quart, Luz va seguir sent el líder, encertat i concentrat. Els de Joan Plaza estaven fent esforços per retallar les distàncies però llavors, era Ennis qui prenia protagonisme, amb els seus triples, i molt encertat. Els andorrans no donaven treva i plantejaven molts problemes als russos mentre que Ennis seguia exhibint-se, juntament amb la resta de la plantilla, que mostraven una gran entesa, col·laboració i coralitat. Al final de la primera part, el resultat era de 43 a 38. 

Al tornar del descans, Miki Vitali va posar un triple de cop i volta per advertir i la defensa va seguir en la mateixa bona línia, sent molt bons en el rebot. El Zenit buscava apropar-se i volia aprofitar els errors del rival, però es va equivocar en les decisions, i això, li va passar factura. Així i tot, aconseguien posar un empat a 46 al marcador i Navarro havia de parar el joc per esbroncar-los. I llavors, tornava a venir la reacció i en aquesta línia, Ennis tornava a la càrrega, era la cavalleria pesada. Al final del temps el resultat de 56 a 57 després que Codi Miller-McIntyre anotés un triple de mig del camp.

En el darrer quart, el Poliesportiu ja olorava la gesta, el públic, que s’havia anteposat a la nevada, s’estava deixant les goles amb cada jugada de Walker i intimidaven a un rival que, quan faltaven cinc minuts pel final del partit, es va deixar anar, després d’un gran cop psicològic. 

A partir d’aquí tot va ser créixer, repartir i il·luminar. Els nervis havien pogut amb els rivals i davant d’això el MoraBanc va oferir el millor espectacle. El festival havia arribat. 

I així, fins a anotar el resultat final de 86 a 74. La gesta està servida. La història està escrita. Ara només queda preguntar-se: fins a on pot arribar aquest MoraBanc?