El Museu de la Noguera va acollir aquest dissabte la presentació d’un estudi sobre la cacera de bruixes al Pirineu i la plana de Lleida. Es tracta d’una investigació que, tal com explica l’expert Pau Castell, es va iniciar fa quatre anys i que ha suposat la unió entre els fets històrics i la vessant etnogràfica. Castell va explicar que s’ha pogut documentar «en primera persona» experiències viscudes per gent «molt gran».

Segons va explicar Castell, un dels fets que va cridar l’atenció és que a Catalunya —a diferència dels casos de la resta de l’Estat i d’Europa i «contràriament» al que es creu— quan les bruixes eren jutjades per la Santa Inquisició, «no eren condemnades a mort», sinó que «les desterraven» i «les protegien» dels poders locals, que acabaven molts cops matant-les.

Castell diu que gràcies a la recerca etnogràfica han pogut documentar una «sèrie»de casos viscuts en els anys 1920 i 1930 fins als anys 40 per persones d’edat avançada, que han explicat experiències «viscudes en primera persona» vinculades amb el món de la bruixeria i al «mal donat», com ara la mort d’infants, de bestiar, pedregades destructores i l’existència de dones amb «fama» de bruixa fins al segle XX.

En aquest sentit, aquest dissabte es va presentar el llibre «monogràfic» sobre la bruixeria i la cacera de bruixes a Lleida i el Pirineu en què s’explica aquesta investigació que, tal com recorda Castell, relaciona per primer cop la història i el «record oral» fins a dates molt recents.

Per la seva banda, l’antropòloga que ha participat en l’estudi, Núria Morelló, va explicar que a través d’entrevistes han conegut casos concrets com el d’una dona de Balaguer que va llençar un mal d’ull a una família i aquesta, després d’acudir a un sanador, va enfrontar-se a ella i el conflicte es va resoldre.