El SAAS ofereix a totes les gestants la possibilitat de deixar per escrit com desitgen que sigui el seu part. Es tracta d’un document que totes les dones tenen l’opció de complimentar entre la setmana de gestació 28 i la 32 «on elles manifesten el desig de com voldrien que fos el seu part», va explicar la llevadora referent del SAAS, Cristina Pérez.  «Els expliquem, perquè ho han de saber, que no és una cosa que segur que es complirà perquè sempre prioritzem mantenir la salut del nadó i de la mare», va detallar. I va afegir un exemple concret: «La dona pot dir que desitja evitar l’episiotomia però si de fet, en el moment del part, jo veig que acabaràs tenint un estrip fins a l’anus, te la faré». 

El document conté els desitjos d’atenció durant el part, encara que es prioritza la salut de la mare i el nadó

En aquest sentit, Pérez entén que els parts a Andorra són «naturals», en el sentit que se segueix «fil per randa el pla de part de la dona». Ara bé, va aclarir que el que tots els parts a Andorra són «medicalitzats perquè aquí, com a tot arreu, quan s’entra en un hospital, és protocol·lari posar una via intravenosa, encara que, de vegades, ni tan sols l’acabem utilitzant». 

Oxitocina

Un dels punts que recull el pla de part és el desig  o no d’evitar l’oxitocina exògena, és a dir, la que «es posa a través de la via». En aquest sentit, la llevadora va explicar que es respecta aquesta decisió fins al moment en què «si no hi ha una evolució, el fill pot entrar en risc. No ho fem perquè tinguem pressa sinó perquè volem que tot vagi bé. 

Cristina Pérez: «Per fer un part a casa has de tenir una infraestructura molt ben muntada i això a Andorra ningú s’ho ha plantejat»

Parts a domicili

Pel que fa a la tendència dels parts a domicili, Pérez va explicar que a Andorra «no hi ha cap llevadora que faci parts a domicili». Tot i que no va poder concretar fins a quin punt la legislació andorrana empararia aquesta modalitat, va ser taxativa a l’hora de posicionar-se: «Jo, personalment, com a llevadora, no vull fer-ne. Per portar a terme un part a domicili has de tenir una infraestructura molt ben muntada, un hospital al costat,una via de transport ràpida per si fos el cas que fes falta. I això, aquí a Andorra, de moment, ningú s’ho ha plantejat». A més, va afegir, que entre les 16 llevadores del SAAS, cap es planteja aquesta opció tot i «els perfils diferents» de les professionals.  Pérez també va revelar que la xifra de dones que s’interessen per aquest tipus de part a Andorra «no es gran, dues o tres sol·licituds a l’any». En aquests casos, «sempre les derivem cap a baix». A més, també va recordar que més enllà dels parts a domicili, a Catalunya i a València també hi ha hospitals que ofereixen «la possibilitat de fer parts naturals a l’aigua». Tot i això, sigui per convicció o per precipitació dels esdeveniments de tant en tant sí que hi ha parts a domicili a Andorra, encara que no assistits, o almenys, no oficialment: «Vam tenir un cas estrany d’un part a domicili que va arribar a l’Hospital amb un nadó d’una setmana», va recordar.