PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

A la recerca d’alternatives

Una mare de tres fills explica la seva experiència de part a l’hospital, a domicili i en una casa especialitzada

Per El Periòdic

Part assistit a domicili.
Part assistit a domicili. | Reuters / Nacho Doce

La decisió de parir a casa és una de les que creen més controvèrsia entre les relacionades amb l’embaràs. Lluny de llits i quiròfans, algunes mares prefereixen parir fora de l’hospital. Un fet que no és tan fàcil al Principat, ja que la situació no està regulada i, per tant, és difícil, per no dir impossible, tenir un bebè a casa.


Això ho sap la Begoña, mare de tres fills i resident a Andorra. «Amb el primer vaig tenir una mala experiència a l’hospital, la segona va néixer a casa», explica. Quan va saber que esperava el tercer fill, va pensar en què fer, ja que «sabia que a Andorra era complicat». El primer pas va ser buscar una ginecòloga respectuosa, i per això va parlar amb les seves conegudes. A la ginecòloga li va dir en tot moment que no volia parir a l’hospital «i ella ho va respectar, però em va dir que a Andorra a casa no es podia fer». 


Un pis a la Seu?

Tot i que la metge no li va recomanar l’experiència «perquè és ginecòloga i coneix els riscos», va comentar-li que moltes dones anaven a la Seu d’Urgell. L’opció no la va convèncer perquè «havia de llogar un apartament, anar uns dies abans, estar sola amb els nens i corria el risc que el meu marit no arribés». 


Va decidir-se per Migjorn, una casa de parts situada a Manresa, l’opció més còmoda perquè «pots anar cap allà quan comences el treball de part, tens el bebè i després et pots quedar uns dies». «És un intermedi, no és casa teva però no és un hospital», comenta la Begoña. En el preu, la casa de parts inclou cinc visites, on la mare coneix a les llevadores, i l’estada a la zona de parts, que és una casa més aïllada, amb dues habitacions i una sala amb estris que ajudin al procés, com una banyera, cordes penjades al sostre o una pilota gran per dilatar millor.


Cap a Manresa

Dit i fet, la nit en què es va posar de part, estant de 40 setmanes, la Begoña i la seva família van pujar al cotxe, sense treure’s ni el pijama, per fer les dues hores de trajecte que separen Andorra del Migjorn. «Podria haver sortit al cotxe perfectament», reconeix, «però preferia que passés al cotxe abans d’anar a l’hospital». Un cop allà, tot va anar al ritme que marcaven el bebè a punt de néixer i la mare, sota la supervisió de les llevadores que «estan allà pel que necessites però deixant-te el teu espai», és a dir, sense fer tactes ni controlar les constants a cada moment.


Burocràcia

Una de les qüestions que més li preocupaven era el fet de regularitzar la situació del nounat. Al Principat, si en un part la placenta no surt a l’hospital, els pares han de fer-se unes proves d’ADN, que tenen un preu de 200 euros per la mare i 300 per al pare, per demostrar que la criatura és filla seva. «El meu, com ha nascut a fora, té els papers de la casa de parts segons ha nascut allà i és espanyol», obligant als pares a demanar la reagrupació familiar per regular la situació al país. 
Després de l’experiència, té clar que si tornés a tenir un fill el tindria a casa. La primera vegada va anar a l’hospital d’Eivissa quan van començar a tenir contraccions i un cop allà van explicar-li que, perquè el part no trigués tant i «per si passava alguna cosa», havien d’injectar-li l’oxitocina, que accelera el part, i punxar-li l’epidural, ja que si la situació es complicava l’haurien de dormir sencera, el que la Begoña considera que eren insinuacions «perquè tinguis por i puguin fer el que vulguin amb tu».


«En ser el primer em vaig deixar fer perquè no sabia si aguantaria», afirma, tot i que havia demanat tenir un part natural. El seu primer fill va acabar naixent per cesària en mans d’un ginecòleg amb el sobrenom d’El cirurgià, segons assegura, que va insistir a fer l’operació perquè, després d’una hora d’empènyer, el bebè «continuava molt alt i trigaria molt a sortir». 
La segona filla va néixer a casa, amb l’ajuda d’una llevadora que tant a ella com al seu marit els «va agradar molt». «Comença tot i no t’has de moure, pots anar a la teva dutxa i fer el que vulguis», recorda la Begoña sobre un part que va començar a la nit i que va acabar 20 minuts després que arribés l’especialista, informa l’ANA. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT