El judici contra l’exconseller de Finances lauredià, Joan Besolí, i l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, ahir va emprendre la recta final amb els informes tant de la Fiscalia com de la defensa. Tot i que en l’anterior sessió del judici el ministeri públic ja havia anunciat que rebaixava les penes de presó i les multes de tots els acusats –de cinc anys en el cas de Besolí i de sis, en el de Rosell–, ahir va insistir que durant la vista oral s’ha provat que van cometre delictes de blanqueig de capitals i grup criminal. 

El fiscal remarca que Rosell no va ser perseguit pel fet d’haver estat president d’un club de futbol

El fiscal José Javier Polo va voler remarcar que «no s’ha perseguit cap acusat per les seves circumstàncies personals, això només serveix per alimentar una paranoia. No hi ha hagut persecució contra Rosell de cap mena i menys pel fet que hagi estat president d’un club de futbol». Segons la seva versió, des del 2006 els acusats van formar «una agrupació delictiva dedicada al blanqueig de capitals a gran escala sabent la seva procedència il·lícita». A més, el fiscal va sostenir que Rosell s’encarregava de portar la iniciativa i la coordinació, mentre que la resta aportava les seves capacitats, «amb especial rellevància de Besolí, gestor de professió i titular d’un nombre important de societats i comptes bancaris a Andorra». Amb tot, va apuntar que els acusats van arribar a ocultar les comissions il·lícites que havia obtingut Ricardo Teixeira, president de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) entre el 1989 i el 2012. 

Lliure absolució

Des de la defensa, en canvi, l’advocat Pau Molins va demanar la lliure absolució de tots els acusats en considerar que l’origen dels diners era «lícit» i la investigació, «qüestionable». «La tesis de la Fiscalia és exagerada i va en contra de la regles de l’experiència humana», va argumentar. De fet, el lletrat va reiterar que no hi ha cap motiu perquè Besolí i Rosell hagin estat gairebé dos anys en presó preventiva i alliberats just dos dies després d’iniciar el judici. En referència a la venda dels drets audiovisuals de la CBF, va explicar que «totes les quantitats tenien un origen lícit i justificat, de manera que ja no és necessari exposar quin va ser-ne el destí perquè és penalment irrellevant».