Eren les 19.00 hores quan el Yassin Debboun, un escaldenc de 26 anys, sortia de la consultoria en la qual treballa des de fa un parell d’anys al centre de París. Una enorme columna de fum negre el va cridar l’atenció i immediatament va buscar a les xarxes socials per descobrir que Notre-Dame estava cremant. Aleshores va decidir apropar-se a la zona de Saint Michel, des d’on s’obté una panoràmica gairebé perfecta de la catedral, i on ja s’havien congregat «milers de persones plorant i gravant» la terrible escena. «Fa temps que visc a París i és una ciutat que marca. Jo, com tothom, estava en xoc», explica el Yassin des de la capital francesa. No és per a menys. «800 anys d’història» estaven en flames «i nosaltres érem testimonis directes d’un moment únic. No ens ho podíem creure», relata el jove. La tensió, segons explica, es palpava en l’ambient «i alguns fins i tot s’enfrontaven a la policia perquè cridaven als pocs bombers que estaven treballant a l’exterior de la catedral, ja que a la majoria d’operaris no se’ls veia perquè eren dins de Notre-Dame». 

Com no podia ser d’altra manera, l’endemà a París –i a tot el món– el demolidor incendi va ser el tema estrella de qualsevol conversa. Però més enllà del foc, el Yassin destaca especialment l’aparició de dos debats: d’una banda, l’ajornament del discurs del president Macron sobre les mesures polítiques contra el malestar social –justament ahir tenia previst dirigir-se a la nació en una compareixença en prime time per intentar pal·liar la crisi dels Armilles Grogues– i de l’altra, l’allau de donatius benèfics per part de les famílies més poderoses de la ciutat. «M’ha sorprès que ningú retregui res al president i tothom entengui que primer és l’incendi i després ja parlarem de les mesures», admet el Yassin, i afegeix: «Són molts els que diuen que la gent rica està fent donatius per interessos fiscals i no pel patrimoni o la pèrdua que suposa el foc. Hi ha qui ho considera molt poc ètic». I és que encara no havien passat 24 hores quan l’imperi Louis Vuitton ja havia anunciat la donació de 200 milions d’euros i l’empresari –i marit de l’actriu mexicana Salma Hayek– Henri Pinault la de 100 milions més per a la reconstrucció de la joia gòtica. Bettencourt Meyers, el grup L’Oréal o el conseller delegat de la petroliera francesa Total, Patrick Pouyanné, també han donat 100 milions d’euros cadascú. 

Les reaccions

Des del Principat, la primera reacció va arribar en forma de tuit per part de Museus d’Andorra: «Dia trist per al patrimoni, l’art i la cultura en general. Notre-Dame ha patit un gravíssim incendi, tot just el Dia Mundial de l’Art. No hi ha paraules», deia la piulada. El PS, L’A i terceravia també van compartir a internet la seva tristor el mateix dilluns al vespre i la ministra d’Afers Exteriors en funcions, Maria Ubach, en un tuit va expressar «la nostra més sincera solidaritat al poble i a les autoritats franceses» davant la pèrdua d’un «símbol de la cultura europea i cristiana». El copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va escriure directament al copríncep francès «en nom del poble andorrà» per mostrar el seu condol. 

L’ambaixadora gal·la al país, Jocelyne Caballero, va assegurar que França «amb els desitjos de tot el món, podrà fer front a aquest drama i catàstrofe» i va considerar Notre-Dame com el «cor de París», ja que «és a partir d’aquí que es comptabilitzen els quilòmetres i les distàncies» de la ciutat.

Fins a primera hora d’ahir a la tarda, l’Executiu no va emetre una breu nota de premsa en què informava que el cap de Govern en funcions, Toni Martí, ha enviat una carta al primer ministre francès, Edouard Philippe, per transmetre «l’amistat i l’afecte del poble andorrà cap a la ciutadania francesa en aquests moments de desordre provocats pel terrible incendi». 

Els jugadors parisencs del MoraBanc Andrew Albicy i Landing Sané també han lamentat els danys causats per les flames.