El degà del Col·legi d'Advocats, Joan Miquel Rascagneres, al seu despatx d'Andorra la Vella. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Finalment, s'ha implementat l’assistència des del moment de la detenció. Una reivindicació del Col·legi d’Advocats des de la seva creació, l’any 1982.

–¿Ha crescut molt, el nombre d’advocats al país?

–L’any 1983, quan es va crear el Col·legi d’Advocats, hi havia 25 advocats. Avui som 150. Sí, podríem dir que ha crescut bastant.

–¿És la quantitat que li cal al país?

–De moment, sembla funcionar. No tenim constància que hagi tancat cap despatx. Però el que és cert és que avui dia hi ha una crisi i els advocats no n’estem al marge. Baixa la construcció, baixa la constitució de societats… Això també afecta la nostra feina.

–Finalment, heu aconseguit l’assistència lletrada des del moment de la detenció.

–Era una reivindicació històrica del Col·legi. Hi vam insistir molt el maig del 2009, coincidint amb la festa dels advocats, perquè acabaven de dictar les dues sentències del Tribunal d’Estrasburg contra Turquia. Aleshores, el Govern i els advocats vam començar a treballar en paral·lel: el Govern amb les modificacions que s’havien d’introduir al codi de procediment penal i els advocats impugnat davant del tribunal, amb l’objectiu de portar-ho davant del Constitucional. Clar, el Govern ha esperat a tenir la resolució del Constitucional per fer la llei i ara és només qüestió que segueixi la seva tramitació parlamentària.

–La llei encara no està aprovada, però ja hi ha un protocol de funcionament.

–Nosaltres el que desitgem és que aquesta llei es voti al més aviat millor. En aquests moments, estem treballant amb base a un protocol que hem firmat entre el Ministeri de l’Interior, el Fiscal General i el Col·legi d’Advocats.

–¿Com funciona?

–S’han establert uns torns de guàrdia i hi participen tots els advocats. Hi ha un titular, durant vint-i-quatre hores, i tres suplents, també vint-i-quatre hores. A la pràctica, hi ha un titular i un suplent durant la nit i un titular i tres suplents durant el dia. En definitiva, són torns de 24 hores amb quatre advocats.

–¿I el motiu d’aquesta organització?

–Les declaracions, normalment, es fan durant el dia i hi pot haver declaracions simultànies, en diferents departaments del servei de Policia. Per tant, és quan poden fer falta més advocats. Durant la nit, en canvi, no hi sol haver declaracions, sinó que únicament hi ha detencions i, en aquest moment, hi ha un advocat i un suplent que ho assumeixen. Però estem pensant si aquest sistema pot evolucionar.

–Diu que tots els advocats participen en aquest torn. ¿És obligatori?

–Efectivament, tots els advocats hi han de participar obligatòriament. Al començament del Col·legi, ja es va fer un torn de guàrdia obligatori, és a dir, tots els advocats havien de participar en aquest torn per assistir els detinguts a la Batllia i també al servei de Policia, passades les primeres vint-i-quatre hores de la detenció. Fa tres anys, vam canviar aquest torn obligatori per un torn voluntari, tenint en compte que havíem passat de 25 a més de 100 advocats. Fins ara hi havia entre 60 i 70 advocats que participaven en aquest torn voluntari i el que hem fet és mantenir aquest torn voluntari per a la Batllia. Ara bé, per a la Policia ho hem hagut de canviar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.