PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Les dones que trenquen el sostre de vidre del Consell

L’elecció de Roser Suñé com a síndica general suposa un fet històric en la democràcia andorrana, predominada pel gènere masculí

Per Adrià Esteban

La síndica general Roser Suñé
La síndica general Roser Suñé | Xavi Pujol

«Hem trigat 600 anys en què una dona pugui presidir el Parlament. S’ha picat molta pedra perquè es pugui arribar des de la normalitat» manifesta la primera síndica general d’Andorra, Roser Suñé. «És un moment històric. Potser ara no ens adonem però quan passin 20 anys direm jo vaig ser-hi quan va jurar la primera dona com a síndica general a Andorra» relata l’exsubsíndica Mònica Bonell, que va ocupar el càrrec durant els darrers vuit anys. «Era de justícia que al front del Consell General hi hagués una dona. Potser és cert que ha trigat massa tenint en compte que representem la meitat de la població» reflexiona la consellera general Susanna Vela, qui abans d’ahir fou escollida per ocupar una de les dues secretaries de Sindicatura.

S’ha hagut d’esperar fins a la vuitena legislatura constitucional per trobar una figura femenina en el màxim esglaó de l’òrgan legislatiu, però el més important per Suñé és demostrar que no ha calgut cap quota femenina, sinó que «he arribat perquè era el número dos de la llista i el partit ha considerat que tenia el perfil per estar a aquest lloc», un fet que demostra que «el gènere no és cap tret que sigui necessari per arribar a determinats llocs». Tanmateix, Suñé no és que sigui contrària a les quotes ja que reconeix que «en alguns moments de desigualtats són necessàries», però posa en valor que en aquesta ocasió s’hagi produït «de manera natural». En qualsevol cas, la síndica resumeix que «si la persona serveix i té capacitat, el gènere ens és igual, però la història ens ha ensenyat que fins ara només hi havia homes».

Suñé posa en valor que la seva elecció s’ha produït de manera natural sense sistema de quotes

No li falta raó a Suñé, ja que el càrrec de síndic general sempre havia estat en exclusiva possessió del gènere masculí, quelcom que va en consonància amb el concepte de sostre de vidre que també es produeix en altres esferes laborals. «No sé si és un sostre de vidre, però hi ha alguna cosa que t’atura en determinat moment. I és veritat que això també ve influït perquè les càrregues familiars estan distribuïdes de manera diferent» exposa la dirigent demòcrata, que recorda que «a les nenes no se les han educat perquè puguin batallar per un lloc determinat. A la meva època, que sóc nascuda als anys seixanta, les nenes ens quedàvem a treballar als bancs si valíem una mica». És per aquesta raó que el cas de Suñé pretén també, encara que sigui de manera indirecta, exercir una inspiració per predicar amb l’exemple, que serveixi per «crear unes condicions harmòniques de vida en les quals el gènere no sigui el que determini si pots arribar o no a un lloc». 
En aquest sentit, Suñé va fer referència en el seu primer discurs com a síndica a «la llavor de les coses que estan passant ara», que no és una altre que l’efemèride del proper 4 de juliol, quan farà 50 anys d’ençà que el Consell General va respondre a la sol·licitud que havien presentat 370 dones andorranes per ser reconegut el sufragi femení —el dret de ser elegides trigaria encara quatre anys més—. «Jo ja havia nascut i encara les dones no podien votar» rememora Suñé.

I és que la participació femenina a la política andorrana és la història d’un degoteig que s’ha escampat gradualment. A la primera legislatura constitucional Maria Rosa Ferrer va ser la única consellera general escollida i la presència de les dones va ser pràcticament irrisòria fins l’any 2001, quan van set conselleres van representar al poble andorrà en l’hemicicle. A la següent legislatura va produir-se l’embrionari pas cap a la normalització amb l’elecció de Bernadeta Gaspà com a subsíndica, sent la primera dona en ocupar un càrrec de la Sindicatura. «Sempre hi ha hagut dones amb vàlua, però pel que sigui no ens han deixat aixecar el cap» explica Gaspà, que recorda que «són llocs de responsabilitat que quan et toca estar són molt enriquidors perquè estàs a primera línia assabentat de tot i cada dia aprens molt». Una sensació que també comparteix Bonell en relació a l’any 2011 quan va ser escollida com a subsíndica, la segona en la història del Principat. «A nivell personal aquesta etapa ha significat un creixement molt important per a mi» sintetitza Bonell.

Precisament l’any 2011 també es va assolir un Consell General paritari integrat per 15 homes i 15 dones. «A nivell internacional se’ns va reconèixer moltíssim perquè sense cap llei de quotes, i amb el nostre propi sistema electoral, vam ser capaços d’arribar a tenir aquella configuració» expressa Bonell, qui considera respecte a aquest fet que «els partits polítics fan una gran feina a l’hora de buscar candidates igual de vàlides que els homes».

Tres dels quatre càrrecs de l’actual Sindicatura l’ocuparan dones en la vuitena legislatura

A banda de la figura de síndica, la legislatura que acaba de començar també comptarà amb dues dones més a la Sindicatura, fet que convertirà el màxim òrgan legislatiu de la cambra en el més femení de la història, amb tres dels quatre càrrecs per a dones. La nova i tercera subsíndica femenina serà Meritxell Palmitjavila, qui es mostra molt gratificant per «aconseguir un càrrec que no deixa de ser també un reconeixement a tot el treball de la dona. Les coses evolucionen al seu ritme però acaben donant els seus fruits». Per la seva banda, Vela ocuparà una de les dues secretaries de Sindicatura, un fet que per a la consellera socialdemòcrata significa «un honor i una gran responsabilitat». Ara bé, Palmitjavila posa èmfasi en que la presència femenina a les institucions no s’aturi aquí, sinó que «hem de seguir treballant perquè també es mantingui després de manera natural». 

No obstant això, hi ha un càrrec que encara es manté inaccessible per a les dones a Andorra i és el del cap de Govern. Mai hi ha hagut una dona al capdavant del país i en les darreres eleccions els set cap de llista que es van presentar van ser tot homes, un símptoma que indica que encara queda feina per fer. Amb tot, Palmitjavila es mostra optimista respecte a aquesta qüestió:  «Totes les generacions futures pugen amb una altre manera de fer. De la mateixa manera que hem aconseguit una primera dona síndica, també s’aconseguirà una primera dona cap de Govern».

Les associacions feministes també comparteixen la transcendència d’assolir aquesta fita, però no es conformen amb això. Com assegura la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), Montse Nazzarro, «el gènere no hauria de ser notícia si volem normalitzar les coses. És a dir, la notícia és bona perquè és la primera dona síndica, però el que veritablement és notícia és que encara no hi havia hagut una dona síndica i fins ara tot havien estat homes». Finalment, la presidenta de Stop Violències Vanessa Mendoza celebra que Suñé hagi estat escollida coma síndica i opina que «es mereix un vot de confiança», però també matisa que «els drets de les dones si no són feministes i no tenen perspectiva de gènere es queden en un calaix», raó per la qual desitja que en aquesta legislatura es puguin tractar temes candents de salut sexual i reproductiva com el de l’avortament.

Comenta aquest article

PUBLICITAT