PUBLICITAT

Andorra la Vella

Petició de tres anys de presó per estafar 31.600 euros en trucades internacionals

Els acusats ‘hackegen’ la centraleta d’unes conegudes pizzeries

Exterior de la Seu de la Justícia.
Exterior de la Seu de la Justícia. | MARICEL BLANCH

El 2012, dos hackers de Romania van accedir la centraleta d’un conegut negoci de restauració del país i en tres dies van efectuar 620 trucades internacionals, la majoria a Serra Lleona. La factura va ascendir a 31.600 euros. La Fiscalia va reclamar ahir per als dos acusats, declarats en rebel·lia processal, tres anys de presó ferma i una indemnització de 16.000 euros per un delicte major d'estafa informàtica qualificada. L’acusació particular en va reclamar 25.000 per esmenar el perjudici ocasionat i la defensa, per contra, va sol·licitar l’absolució.

Els processats van trucar 620 vegades a Serra Lleona el 2012 a través de números de l’empresa

Un pèrit informàtic va precisar que els hackers «no van ocultar les adreces IP». És a dir, «van deixar rastre dels atacs i de la manera de procedir». D’aquesta manera, el testimoni va explicar que els processats «van aprofitar-se de la vulnerabilitat» del sistema de gestió de trucades, el qual no tenia un tallafoc instal·lat. Com que els telèfons estaven connectats a la centraleta a través d’internet, van accedir als usuaris registrats, a través dels quals van fer les trucades internacionals.

Els acusats van dur a terme la presumpta estafa durant un pont festiu al Principat, «quan ningú controlava l’empresa», per fer les 620 trucades. «És una estafa molt comuna. Generen trucades a un número internacional ja pactat i ambdues parts, en aquest cas els dos hackers a Romania i els interessats a Serra Lleona, es lucren», va detallar el perit.
En tractar-se d’una d’un delicte informàtic usual, el tribunal es va interessar pels coneixements necessaris per efectuar una estafa d’aquestes dimensions. «Els coneixements són bàsics. Tota la informació està a internet, només s’ha de posar a la pràctica i internet també t’ho ensenya a fer», va dir el perit.

Tot i que l’acció il·lícita va deixar un rastre digital, la defensa va reclamar l’absolució al·legant que «no hi ha proves de la intrusió perquè la IP no correspon amb cap dels dispositius dels meus clients».

PUBLICITAT
PUBLICITAT